(poema 24)
Vermell de ràbia?
de fred?
de vergonya?
d'ira? o potser innocent vermell
de fruita madura?
No hi combrego!
La ràbia té el color
del sentiment al descobert:
la ràbia és... transparent!
El fred no té color.
L'alè dibuixa formes
i les mans recullen l'alè
amuntagant-lo en cotó fluix,
sí, també transparent.
I, com pintar l'ira? Vermella o potser groga?
No són colors,
són plecs,
solcs profunds que es fan a l'ànima.
marcats a foc
en el més profun dels racons.
La fruita madura té molts tons,... de tacte, de sabors.
Voleu dir que per descriure-la
calen els colors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario