A mi no m'agrada Hallowen

Nosaltres érem de castanyes i moniatos, si ens portàvem bé... fins i tot hi havia panellets. Avui ens topem amb el “Hallowen” adoptat amb presses i sense digerir, només perquè molts pensen que si arriba dels Estats Units és millor. La tarda-vespre del passat 31 d’octubre al meu barri (tant tranquil que hi ha qui pensa que és avorrit) un munt de mainada va començar a passar per les cases disfressats de tot demanant llaminadures al crit de “truco o trato” (que ja ho podien haver traduït). Hi ha gent que no sabia de què anava la història, hi havia gent a qui això sonava a extravagància sense sentit i que prou feia, després d’escoltar el timbre de casa una i una altra vegada, en obrir educadament per veure què passava. El resultat ha estat indignant. Els marrecs de les disfresses, armats de dotzenes d’ous (que algú els haurà comprat) varen emprendre-la a cops d’ous a les façanes de les cases del meu barri. Algunes senyores grans, espantades, fins i tot varen trucar a la policia local mentre encara ressonaven pels carrers les rialles inconscients d’aquella mainada. Crido l’atenció als responsables (evidenment cada nen té un responsable d’allò que fa: els seus pares). Qui calmarà a aquesta gent? Qui netejarà les façanes? Qui posarà seny?

Per què no tornem a les castanyes i els moniatos innocents?