POEMA VII (A la meva llibreta)

Seguim dins la catedral de Saint Maló, embadalits amb la música regalada per l'atzar, i el meu llapis no deixa d'escriure, embogit, a la meva llibreta.

Qui pogués ...
qui fos capaç d'emocionar
amb tan poc ... i amb tant;
com aconseguir fer tremolar
les parpelles de qui escolta,
de qui veu,
de qui llegeix;



perquè les sensacions
freguen la pell
i és proper l'èxtasis:
el gran moment d'omplir l'ànima
amb tots els sentiments.