El sol a l'esquena ...
i les mans fredes.
No deixo d'escoltar,
insistents i impacients,
les veus de la mainada.Un que crida fort,
un altre que s'esglaia,
un subtil somriure,
una mà inquieta tocant-se la cara,
un còmplice picar d'ulls,
un espai on trobo, tancades,
tot un munt de raons
per seguir, tenaç, aquesta tasca.
El sol continua a l'esquena...
les mans són fredes, encara.
Hem fa respecte trencar l'armonia de les paraules escrites, peró com no se donar forma al que sento m'agrada llegir a aquells que hem fa sentir viva , el final d'aquest poema que diu:
ResponderEliminar" tot un munt de raons per seguir, tenaç,aquesta tasca ".
Hem transporta al bienestar de fer alló que ens agrada i m'ha trasportat també a un article que vaig llegir ahir de Almudena Grandes en el Pais que parla de se feliç buscar en google article dia 31/12/12 ... en el moment que vivim es important seguir amb tenaçitat alló que creiem que val la pena viure.
Deia Machado...
Eliminar"¿Soy clásico o romántico? No sé. Dejar quisiera
mi verso, como deja el capitán su espada:
famosa por la mano viril que la blandiera,
no por el docto oficio del forjador preciada."
Es a dir, cal fer servir els versos, més que recordar qui els ha fet. M'agrada pensar que algú els pot fer servir.
Gràcies, Concha, per ser-hi, sempre darrere la tenacitat.