Retallant-se, cada moment més dèbil,entre núvols esfilagarsats,
el sol diu adéu a la tarda.
Torno a veure finals rogencs
per dies impacients
que avancen, apressant-se,
entre les busques del rellotge.
Ridícules i parsimonioses, dubten
si avançar en ferm
o frenar-se i parar del tot
la vesprada.
Veuré demà el sol de la tarda?
Millor assaborir avui aquest moment,
dolç moment,
que esperar el futur d'altres sols
vermells darrere les muntanyes.
Bon dia Quim ! Torno ha estar aqui,aquest dies estic de parada obligatoria i aixó hem permet seguir els teus escrits d'aprop gracies per aquesta estona de companyia m''ha aixeco al mati pensant hi ha alguna cosa nova escrita? avui es canvi de dia segur trobare la frase célebre canviada, i obro l'ordenador amb desig per fer el seguiment dels teus escrits i troba aquella paraula que hem parla.
ResponderEliminarAvui el tros de poema que diu:
Millor assaborir aquest moment
dolç moment,
que esperar el futur d'altres sols
vermells darrera les muntanyes.
El comparteixo plenament crec que aixó es una filosofia de vida,aixó fa que cada moment que vivim s'aprofita sense perdre cap engruna i donem gracies a la vida per fer-nos participa amb ella del sols vermells darrera les muntanyes que apareixen cada dia .
Gracies Quim per compartir ets molt generos. Gracies.
El poder de la paraula: aquesta n'és l'essència.
ResponderEliminarJo escric (més o menys afortunat) allò que em ve al cap, o allò que la meva observació em dicta i algú, a l'altra banda de la pantalla de l'ordinador (o amb els fulls d'un poemari a les mans) ho interpreta. Les coincidències no preocupen, estimulen les interpretacions, curiosament sempre subjectes a l'estat d'ànim i que, afortunadament, queden al marge de qui escriu, per això són riques. Pensar en aquestes interpretacions ja estimula a continuar escrivint.
Gràcies per llegir-me!
Totalment d'acord amb el que dieu, però, i les fotografies? Són precioses!!!
ResponderEliminarSovint penjo fotografies meves però, en aquesta ocasió les he cercat de la xarxa.
EliminarQuim! Més que finals són punts i a part de color rogenc. Aquells que ajuden a agafar aire nou, a aprendre del dia que acomiadem, a apaivagar el neguit, a cristal·litzar l'emocionant instant d'aixopluc i sovint, permeten que hom es senti calmat i relaxat.
ResponderEliminarUna sensació semblant a la que provoquen els teus escrits, les teves fotografies, els teus plats, les teves abraçades...el fet de saber que hi ets de manera incondicional, com sempre.
Jo aquesta vegada esperaré el futur d'altres sols vermells, però si em permets, amb el luxe de poder-te tenir al costat i assaborir el moment, dolç moment, en una nova muntanya!
Gràcies per no deixar d'escriure
Anna!!!!!!!
EliminarHas escollit paraules de mel per endolcir les esperes.
Has pintat de cotó-fluix els instants, per fer-los menys agrests.
Em tens present i jo et tinc present.
Tant de bo les abraçades fossin màgiques!
Les teves, les vostres, m'ajuden a caminar entre entrebancs i sortir-me'n.
Gràcies.