A la platja, sol. Els nens han crescut i només m'acompanya un llibre de poesia. Sota el para-sol intento emular l'autor que m'acompanya i escric a la meva llibreta:
Amb una pedra,sobre una pedra,
escric un missatge i el lleço al mar.
En caure,
s'aturen les onades
per llegir esverades
el vers que hi he gravat.
No hi ha temps.
Baixa al fons en capbussada frenèticaper perdre's entre d'altres pedres
i donar forma,
prop d'elles,
a un poema enyorat:
Malenconia sota l'aigua.
Joaquin, bon dia! avui m'he aixecat pensant que era la data del canvi de poema i la "frase celebre" i com les onades del teu poema m'he aturat per gaudir dels teus escrits.
ResponderEliminarEn moltes ocasions m'he quedat mirant el cel somiant, després de cop penso, ostres ! tinc que posar la casa en marxa, per quan arribin les persones que estimo, i el somni es fa realitat perqué quan miro les estrelles penso amb els que estimo i son ells els que entren per la porta per gaudir de l'escalfor de la llar.
Joaquin gracies pel regal dels teus escrits es un descans en mig del cami. una abraçada gran molt gran. Gracies.
Concha, m'estàs malacostumant. Ara sóc jo qui espera, després de cada nou poema, un nou comentari que justifiqui que faig bé ensenyant-los. Fins i tot l'Anna s'hi va posar en la darrera ocasió: tot un privilegi saber-se estimat. Mentre pugui, i en quedin, aniré escrivint aquest parèntesi setmanal del qual parles, a mí també em fa molt bé poder-ho fer.
ResponderEliminarEls poemes que us ensenyo porten molts anys escrits. Precisament aquest d'aquesta setmana és del 2006. Per tant, imagina si n'hi ha de coses escrites!
I... m'agrada tant regalar-vos-les!