Bienvenida

"Escritor es quien se gana la vida escribiendo". A mi... solo me gusta escribir, ... necesito escribir. ¿Si me leen? Alguno hay que se aventura. ¿Eres tú uno de ellos?

sábado, 1 de junio de 2013

Consells del Banc D'Espanya

Si us plau, “senyors del Banc D’Espanya”, es poden posar els seus consells … allà on els hi càpiguen!
Resulta que des del Banc d’Espanya, sí el mateix que no va fer res per aturar la bombolla immobiliària que ens ha dut a la ruïna com pa país, que no va moure un dit per frenar l’estafa de les preferents, o que va mirar cap a una altra banda quan es signaven clàusules abusives en moltes hipoteques, mentre aprofitats de corbata es marcaven indemnitzacions i jubilacions per ruboritzar-se; ara, quan més ens afoga la misèria, esbomba, com a innovadores solucions, consells veritablement provocadors.
Resulta que, tranquils, només seria en casos excepcionals, diguem-ne treballadors no qualificats, aturats de llarga duració

o en condicions especials (vés a saber a qui marquen amb l’estrella del “jueu sentenciat”); és a dir, aquells que, ja de per sí, per més que ho intentin ja tenen ara dificultats per viure amb una mínima dignitat, se’ls hauria de poder pagar per sota del salari mínim interprofessional i/o contractar en condicions fora de conveni.
Però no els fa vergonya? Com es poden deixar anar bombes d’aquest tipus des d’un luxós despatx, amb un compte ben farcit de mentides i un sou tant diferent a la de la resta de mortals.
Però què cerquen? Potser que el país emprenyat s’aferri a les reixes de les seves càmeres cuirassades i, amb un cop de geni les arrenqui, torni a repartir la sort i els posi, a ells i a les seves corbates, en el seu lloc?


I és que tenim una paciència!!

2 comentarios:

  1. Bones Quim!
    Quan veig les imatges a la televisió de les revoltes a Turquia hem fan respecte. Penso que les persones tenim un límit en la capacitat de suportar la injustícia i disposem de capacitat de reacció.
    Com dius en el teu poema …
    “ Tot està a les mans i el cor
    De qui, encara,
    tè com a nom
    home…
    ( Crec que això es aplicable per tot dos costats pels que tenen poder i pels que voten als que tenen poder…)



    Gracies Quim per posar paraules a allò que molts pensem . Abraçades grans


    ResponderEliminar
  2. Quina raó tens Quim, el problema es que en aquest pais de pandereta els politics i banquers són impunes i tenen llibertat per robar, mentir i fer el que volen. Hauriem de fer com a Isalàndia, el problema seria la capacitat a les presons, haurien d'entrar tants que hauriem de construir de noves.

    ResponderEliminar