XVIIL'arc del vent
frega les cordes d'un violí:
arbres despullats de primaveres
i foscs d'hivern cruel.
La simfonia contínua,
absent de públic exigent
però conscient del seu ritme,
marca un principi
sense termes propers.
Els silencis no importen,
tu els omples amb el teu silenci.
Bones Quim!
ResponderEliminarEl silenci es difícil escriure'l peró quan he llegit el teu poema l'he sentit...
Gracies per la teva sensibilitat compartida. Abraçades.