POBLE EN
LÍNIES:

En un exercici
de fantasia i il·lusió, he llegit les mans del meu poble. He cercat carrers i
camins de la nostra vila que han fet de línies majors i línies menors de
l’antiga quiromància; i llegint aquestes “línies”, he mirat de dibuixar la
personalitat del nostre poble i de la seva gent. Ens ho podem creure, o
senzillament… somriure escèptics.
Us deixo un
fragment del poema XXI
[…]
i...
ens ho podem creure
i
deixar que els seus significats
ens
mullin com pluja lenta de tardor;
o
somriure, incrèduls,
deixant
que l’aigua corri avall,
com
tempesta d’estiu,
que
aixeca l’olor de terra molla
tan
bon punt el sol comença
a
eixugar els bassals.
[…]
Bona nit Quim !
ResponderEliminarQue els teus esforços tinguin resultats . Els nostres millors desitjos.
Abraçades grans.
L'esforç forma part de la vida que sense no té sentit. Però, sovint, l'esforç necessita recolzar-se en el reconeixement, és aleshores quan es taca el cercle. Sort en tinc de vosaltres, la meva gent, per tancar aquest cercle particular.
Eliminar