Recupero un poemari inacabat , dessitjadament inacabat: la meva companya de viatges i emocions, "A LA MEVA LLIBRETA". Aquest que us presento, és un poema escrit durant aquest estiu, camí de les vacances, quan vàrem fer nit a Almagro i vàrem visitar el CORRAL DE COMEDIAS. En tenia tantes ganes!
Enllestida la visita, mentre a la magestuosa plaça de la vila fèiem un parèntesi al caminar eixut d'agost, vaig agafar la meva llibreta i, en castellà, com no podia ser d'una altra manera pel lloc on èrem, vaig escriure aquests versos.
Un acto,
un entremés, el segundo,
una jácara,
el tercero y último,
y un final,
entre apoteósico y fracasado,
a gusto del público que llenaba a rebosar
el patio de mosqueteros
del Corral de Comedias.
Rimas, pegadizas, imposibles,
enamoradas, dulces,
o pegadas a las costuras del vulgo,
siempre dispuesto a olvidar
que mañana llega,
y el mundo del verso se desvanece,
se disuelve en una realidad, su realidad,
triste, dura,
oscura,
a ras de suelo.
Bones tardes Quim!
ResponderEliminarAl llegir el teu poema he pensat : es com la vida de cada un, el moment de cada un, el somni de cada un.
" Se disuelve en una realidad, su realidad,"
Llegir aquest poema en un dia de pluja com avui es anar al anima del teatre.
"Rimas, pegadizas, imposibles,"
Gracies per crear i compartir. abraçades grans.
Compartir és un plaer quan saps que hi ha algú a l'altre costat que agafa allò que li ofereixes i ho aprecia.
EliminarGràcies per llegir-me!