Aquí teniu el mes de maig:
Maig 2011
Els
meandres del riu han deixat
la
barreja confosa de fang dels llevants
a
les ribes,
ara
les aigües són ja prou transparents
com
per mostrar-nos,
sense
pudor ni vergonya,
fons
sorrencs de daurat sauló.
El
meu riu ha escampat per fi
les
olors del llot violent de les tronades
i,
ja, l’ha confós pel de les flors,
els
canyars,
els
canyissars,
els
bogars i les bardisses.
S’estoven
per fi les fulles de tot els arbres
amb
els matins calents d’una primavera que avança,
encara
que, mirant darrere el Montnegre
i
del Montseny,
trobin
arguments per atemorir-se
amb
el cotó fluix de les tempestes:
ja arribarà la tarda
i es cruixirà de
trons,
i el xiuxiueig de
l’aire
entre els racons del
meu paisatge
esdevindrà geni
violent,
empenta i força
només... per un
moment.
Tot
seguit, la tarda recuperarà la calma
i
degotant capricioses sobre el camí,
lluiran
les fulles de les acàcies pintades d’argent.
Avui
he deixat el camí de banda,
he
baixat a la llera del riu i, agosarat,
nerviós
d’il·lusió,
m’he
descalçat
per
trepitjar en primera persona el fang de les ribes.
He
sentit,
entre
el dits,
les
confidències de l’aigua mil·lenària
portant-me
notícies de les muntanyes
i
dels pobles veïns;
de
les seves angoixes
tan
properes a les meves;
de
la història compartida
riuada
rere riuada,
des
de la mateixa llera;
de
les contradiccions en forma de tradicions,
o
de les creences capaces d’amenaçar
el
silenci i la calma
en
nom de la fe.
Però l’aigua també em recorda,
i em fa memòria
d’un munt de llegendes,
i me les explica
quan recargola els remolins
al voltant de les pedres.
Em
detalla com la boira de les foscúries del bosc
forma
part del vel etern de les dones d’aigua,
d’antic,
poderoses i màgiques;
ara,
entristides de brutícia i oblit.
Cruixen els marges,
l’herba tendre ha esdevingut palla
groga
i els perfums i les roselles tendres
ara, finals d’un maig calent i eixut,
han esdevingut,
només... pols,
trista, volàtil i impertinent
pols.
Tot
el marge,
fa
només uns sospirs rebel de colors,
no
és més que uniforme i esgrogueït subratllat
del
camí.
Trepitjo
els rostolls eixuts
amb
el somriure de les primeres calorades,
l’estiu
és proper ja, però la veu del riu
encara
és ferma:
encara
pinta de lluïssors el seu recorregut
quan
arriben els vermells i els grocs
de
cada capvespre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario