FOSC CONFIDENT D'OMBRA

Us presento el segon poema del nou poemari, jugant, sempre, entre ... llums i ombres.

2

Avui he vist plorar la meva ombra.

Jo era a la porta,

ella, encara defora,

aturant el temps

perquè no entrés la tarda.

 

Les hores maldaven:

ara punyaven els minuts,

ara les busques del rellotge,

amb moviments precisos,

tallaven l’espai.

Però l’ombra resistia ancorada al llindar,

com muralla infranquejable.

A poc a poc, però,

els segons, murris, s’han escolat per l’espiera

i han fet un minut a l’altra banda.

I, segon a segon,

ja des de dins i a traïdoria,

tota una hora ha sorprès la meva ombra

i l’ha vençut.

La tarda ha esgotat el seu temps,

i l’ombra, impotent,

ha marxat malenconiosa,

plorant,

i m’ha deixat nu

davant el pas de les hores.