A L'ÀNIMA FIL FERRO TRENAT (III) -poemari-

Malauradament, aquest poemari el vaig escriure fa ja dos anys, però té la vigència del primer dia; fins i tot... una mica més. 

III

La vida aixeca el vol per perdre’s

enfilada en un núvol gris,

quan l’havien somniat de sucre.

  

A l’occident,

la taula on asseuen la vergonya

té forma de rellotge,

i cada decisió no presa

marca l’hora

amb una profunda osca al seu voltant.

Uns temen la gana,

i el fred,

i l’amargor de les paraules,

i l’oblit.

D’altres…

s’amoïnen per subratllar qui és

més poderós;

i, mentre caminen per catifes flonges,

i dormen en llits de plomes

amb llençols de setí,

discuteixen,

ben farts,

qui té la veu

més… greu

i pot cridar més alt.

És per això que lluiten lluny de casa:

per escridassar-se

i, en terres d’altri,

subratllar els udols

amb foc i bombes,

sang i mort.