Viatjar? Fugir! Marxar! Volar!!
No hi ha llar, ha desaparegut sota els jocs de guerra, i només queden fronteres que travessar arrossegant pors, i enyors, i oblit, i desdeny.
II
Ulls
foscos,
pell
bruna.
Sol
a les mirades,
desert
als llavis
i
dunes,
moltes
dunes
enrinxolant
d’aire
un
desordre de cabells empolsegats.
Uns
s’agafen de la mà,
d’altres,
s’enfilen
sobre el fràgil cansament
de
pares, mares i germans;
fins
i tot fan cua
cotxets
de criatures
atrotinats,
buits
de nens i plens de somnis
desgranats,
camí enllà,
on
es perden bruts de fang,
d’insults,
de
rebuig…
i
mil excuses.
Motxilles
cansades de tanta espatlla
i
esquenes afeblides, apressades,
enyorades
d’oblidat repòs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario