A L'ÀNIMA... FILFERRO TRENAT I

Humans! Quin títol més despullat de significat quan mirem els ulls de qui cerca una vida nova, rere el filat de qualsevol camp de refugiats o dalt les desgraciades barques que es perden onades de la Mediterrània enllà. Buidor, mecànica buidor. I angoixats per la impotència... canviem de canal.

I

El camí el marcaren

fidels camins de ferro

de paral·lela presència

i màgica perspectiva.

Punt de fuga sense final:

vies impossibles

d’un tren absent de viatges.

Allà, en la llunyania d’un destí,

el desig:

un grapat d’estrelles daurades,

dibuixades

en un fons de blau letal.

Promesa solidària, sí,

transparent,

… de plàstic i de fireta.

Des de la tanca, però a l’altre costat,

nosaltres,

callats,

expectants;

neutres observadors

d’emocions fredes;

segurs, embolcallats

de distància protectora.

I preguntem… què passa?

Res,

passar… passar,

no passa res.

Aquest és el neguit!