Bienvenida
"Escritor es quien se gana la vida escribiendo". A mi... solo me gusta escribir, ... necesito escribir. ¿Si me leen? Alguno hay que se aventura. ¿Eres tú uno de ellos?
viernes, 11 de mayo de 2012
EM CONEIXES PROU BÉ
En un braç de mar,
l'aiguabarreig del meu riu
arriba a tu, la mare,
i dóna fi a la dolçor:
la sal domina el paisatge.
En un camí sense tornada,
la història del corrent
recorre la plana
recollint i regant experiències
que buida en tu,
sabiesa;
tu les reculls per amuntegar
coneixements en va i ve.
Saps d'uns i altres,
no calen amagatalls,
Però... no importa.
Si tu no sabessis de mi
jo t'ho explicaria tot.
martes, 1 de mayo de 2012
ELS AMICS DE LES ARTS
Fa un parell d’anys els vaig
conèixer a la Cellera de Ter, sota les lones amables d’un envelat: gairebé ni
els coneixia però, aquella nit, la seva música i la seva frescor em varen
captivar. No era un grup penjat de l’estel de la fortuna, ni de les bastides de
la suficiència ni l’egocentrisme, eren
gent com tu i com jo, gent normal i corrent a qui agrada cantar, gaudeixen
fent-ho i contagien el gaudi a la gent que els escolta.
El passat diumenge varen venir
a Tordera, el meu poble, i durant gairebé dues hores, generosa i entregada,
vaig veure gaudir la meva gent. Cal dir que els quatre joves del “Amics de les
Arts” i la seva banda gaudeixen amb la fenia que fan, si no fos així, no s’explicaria
com fan gaudir la gent que assisteix als
seus concerts. Tots quatre són conscients que el somni on s’han instal·lat és
efímer, per la qual cosa cal mimar les formes per fer-lo el més llarg possible
(fins i tot són capaços d’agrair la fortuna per deixar-los viure tot el que els
hi està passant). I ho fan. Ho fan amb noves cançons, com en la darrera ocasió,
noves històries explicades a quatre mans amb gust i dedicació. La maduració de
la seva música, la seva polifonia i la seva alegria traspua a cada to de cada cançó i, peça a peça, durant tot el concert.
Gràcies per l’estona, pels
vostres somriures i la vostra frescor. Paga la pena una pausa en aquest món de
urgències i tristors.
sábado, 28 de abril de 2012
CONCERT DE MIGDIA
Em bressola la teva música
amb mans suaus i plomes de gavina.
Recull l'aire les teves notes
i les transporta fins aquí
en pentagrama invisible,
de línies ondulades,
on escriu una melodia:
abandones el "pianíssimo"
i "accelerando", passes
del "forte" al "fortíssimo"
d'un "allegro" inacabable,
sense més aplaudiments
que el tancar i obrir
dels meus ulls admirats.
amb mans suaus i plomes de gavina.
Recull l'aire les teves notes
i les transporta fins aquí
en pentagrama invisible,
de línies ondulades,
on escriu una melodia:
abandones el "pianíssimo"i "accelerando", passes
del "forte" al "fortíssimo"
d'un "allegro" inacabable,
sense més aplaudiments
que el tancar i obrir
dels meus ulls admirats.
sábado, 21 de abril de 2012
BLANCA VISIÓ DE CAPVESPRE
He vist la lluna,emmirallant-se a l'aigua,
coquetejant amb l'aire
i amb els reflexes de llum.
He vist la lluna
aclucant-me un ull
mentre, afalagada,
banyava el seu rostre
amb l'escuma de les onades.
He vist la llunasubmergir-se,
amagar-se allà darrere,
on tu amagues la teva força
i on, acaronant-la,
la portes a dormir.
sábado, 14 de abril de 2012
PROFUNDES FONDÀRIES

A les prègones fondàries,
on Neptú hi té la llar
i les sirenes enrinxolen els seus cabells,
habita el teu encant.

Rinxols femenins
afaiçonen les onades,
impuls masculí
crea el temporal.

De la foscor, a la penombra i la llum,
del silenci, al murmuri i al brogit,
de la quietud, a la gatzara i a l'esvalot.
Sense distàncies,
sense mesures,
dominant-ho tot.
Desde les prégones fondàries,
on Neptú hi té la llar
i les sirenes enrinxolen els seus cabells.
domingo, 8 de abril de 2012
TASCA DE TOTA UNA VIDA
Encisen el capvespre
triangles de blanc
que retallen el groc
d'un horitzó que s'apaga.
Inclinada pel vent,
l'experiència feta vela
recorre la planúria de taronges blaves.
El seu camí, ja de tornada,
recorregut milers de tardes,
està presidit per la suor, la sal i l'aigua.
Les cordes esblanqueïdes i desgastades,
els rems esmolats, per tallar l'aigua,
i la tela, amb el timó de còmplice,
marca la direcció de casa.
Són eines de vell pescador
que veu com se li acaba
la tasca de tota una vida
i tota una vida per la mateixa tasca.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)








