"Para Adán, el paraíso era... donde estaba Eva."
Mark Twain
sábado, 7 de diciembre de 2013
FRASE CÉLEBRE DE LA SEMANA (del 7 al 14 de diciembre)
"Para Adán, el paraíso era... donde estaba Eva."
Mark Twain
MALENDREÇOS, poema 17
FAIG
CADENA AMB LES PARAULES
Faig
cadena amb les paraules
encerclant
amb elles, ben estret,
només
sentiments:
Són
dolces de mel
les
rimes enamorades,
i
es besen per les cantonades
de
planes en blanc.
Les
vocals s’amanyaguen
i,
afalagades, entre moixaines,
es
confessen a cau d’orella
quanta
és la seva tendresa,
quanta
és la seva passió.
Amb
tons de blanc
els
mots de pau
vénen
als meus dits
apaivagant
el seu ritme.
Són
quiets, asserenats,
i
sense fer soroll,
gairebé
de puntetes,
carreguen
el meu ànim
d’ordre
i calma.
Acolorides
pel capvespre
les
síl·labes es disposen
segons
el seu ritme,
prenen
les formes del que admiro:
matisos
d’un mar embravit;
blaus
tènues d’un paisatge
quan
al matí es desvetlla
o
l’èxtasi perenne
quan
se’n va a dormir.
Es
reparteixen les llàgrimes
entre
els accents tristos
quan,
sense voler,
m’entra
l’enyor a les entranyes.
La
melangia es passeja pels meus ulls
i,
inconscient, retorno a moments
que
no per passats
són
menys amargs
i
o,. abatut, deixo passar el temps
com
únic beuratge.
Les
consonants trontollen
entre
els meus versos
quan
és la ràbia la que mana,
quan
és d’ira la meva febre.
Indignat,
deixo que la meva pell
suï
la fúria pel que veig
en
rampells de còlera.
Amor,
pau,
embadaliment,
pena i ràbia.
Emocions
que s’enfilen
en
collaret de paraules,
captives
del que sento,
esclaves
del que veig,
condemnades
per sempre
a
servir els meus sentiments.
sábado, 30 de noviembre de 2013
FRASE CÉLEBRE DE LA SEMANA (Del 30 de noviembre al 7 de diciembre)
"El que habla lo que quiere, escucha lo que no quiere."
Terencio
MALENDREÇOS, poema 16
De l'any 2001 he trobat aquest breu poema sota el títol "Ensenyar". Com tots aquest poemes antics que estic publicant ara, no recordo ni quan ni per què el vaig escriure, però sí comparteixo (encara) la filosofia que tanquen les seves paraules quan d'ensenyar es tracta.
Quan
el temps no és mesura,
i
no hi ha més moment ni més instant
que
el d’aprendre,
oblidaré
per tu
calendaris
i rellotges;
i,
al teu costat,
ben
a prop, a cau d’orella si cal,
et
faré llum.
sábado, 23 de noviembre de 2013
FRASE CÉLEBRE DE LA SEMANA (del 23 al 30 de noviembre)
"Un sistema escolar que no tenga a los padres como cimiento es igual a una cubeta con un agujero en el fondo."
Jesse Jackson
MALENDREÇOS, poema 15
QUE
ELS EXTREMS ES TOQUIN:
Direccions
oposades per un mateix món
que
gira, amb ritme de segles,
confonent-se
amb l’albada
del
primer cop de volta.
Natura,
mare
entre
els seus fills.
Aquells
que, exageradament,
i
en món d’ecologismes fàcils,
que
només apliquen als altres,
envolten
amb cotó fluix
moments
de desenvolupament i canvi,
a
l’altra riba, a l’altra balançó,
industrials
i especuladors
que
de menuts perderen els escrúpols
entre
jocs de química i màgia.
L’antonímia
de la vida i la mort
endreça
en un i altre pol
cada
una de les tasques, de les idees,
dels
enginys de l’home.
S’arrosseguen
per les ones
immigrants
que barregen, als seus ulls,
il·lusió
i por.
Envoltem
les ciutats d’altres ciutats
i,
pels carrer nous,
escollim
noms propers:
carrer
de l’Angoixa,
passeig
de l’Atur,
avinguda
de la Malaltia i la Fam.
Convidem
a sopar a casa,
perquè
ens entren per la televisió,
epidèmies
en altres cossos,
guerres
en altres cases,
morts
en altres països
que
faran amb nosaltres sobretaula.
Els
immigrants, les ciutats inventades
i
els convidats a la nostra taula
els
posem a un pol;
a
l’altre...
rebaixes,
consum a impulsos,
nadals
de solidaritat falsa,
farcits
comptes bancaris, plans de pensions,
la
borsa, executius planxats
i
tota una rastellera de trampes.
Calaix
de dalt,
calaix
de baix.
¿Per
què he de desar allò que penso
en
l’un o en l’altre?
Vull,
necessito un calaix del mig!
Si
no hi és, si no el trobo,
portaré
sempre allò que penso
...
dins les butxaques.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)