Bienvenida

"Escritor es quien se gana la vida escribiendo". A mi... solo me gusta escribir, ... necesito escribir. ¿Si me leen? Alguno hay que se aventura. ¿Eres tú uno de ellos?

sábado, 4 de junio de 2016

ADÉU SANT MIQUEL DEL FAI

La Generalitat ens dota a tots els mestres i professors en actiu d’un carnet de DOCENT, gràcies al qual tenim l’entrada lliure a molts monuments, museus, monestirs, exposicions, racons d’interès turístic, etc. Es pot comprendre, més tard o més d’hora, els visitarem amb els nostres alumnes i l’entrada lliure no és més que una promoció.
Avui he preguntat a Sant Miquel del Fai si el meu carnet em servia i, no només m’han donat un no rotund com a resposta, sinó que a sobre s’han ofès i m’han titllat de surrealista, que què m’havia pensat!
Per poder entrar he hagut de pagar, com tothom, els 8 euros de rigor; que dius... caram! 8 euros, si tot això ho ha fet la natura!
Feia molt temps que no passejava per les ombres de Sant Miquel del Fai. Fa anys que, des de l’escola, havíem omplert autocars de mainada i havíem recorregut els seus racons. Jo els he explicat que no pensava tornar a portar mainada i ells, encara més ofesos m’han fet por, fins i tot he pensat que, no només no em farien descompte (com jo esperava) si no que igual ni em deixaven entrar.
No, no hi penso tornar, ni amb mainada ni sol. Però, tots tranquils, hi havia molts turistes, sobretot xinesos al quals s’entén que els agrada molt Sant Miquel del Fai, ... o que els enganyin com a... tals.

FRASE CÉLEBRE (... después de muuuchas semanas.....)






"No existe la libertad, sino la búsqueda de la libertad. Es esa búsqueda la que nos hace libres."


Carlos Fuentes


CALENDARI A MIQUES




La feina, el temps que corre molt, jo que ni hi arribo... Ha passat maig i no us ho he penjat al poemari. I ja soms a juny i tampoc l'he penjat. Us donaré una mica de treva i penjaré tots dos mesos amb una setmana de marge.

Aquí teniu el mes de maig: 




Maig 2011




Els meandres del riu han deixat
la barreja confosa de fang dels llevants
a les ribes,
ara les aigües són ja prou transparents
com per mostrar-nos,
sense pudor ni vergonya,
fons sorrencs de daurat sauló.

El meu riu ha escampat per fi
les olors del llot violent de les tronades
i, ja, l’ha confós pel de les flors,
els canyars,
els canyissars,
els bogars i les bardisses.

S’estoven per fi les fulles de tot els arbres
amb els matins calents d’una primavera que avança,
encara que, mirant darrere el Montnegre
i del Montseny,
trobin arguments per atemorir-se
amb el cotó fluix de les tempestes:
ja arribarà la tarda
i es cruixirà de trons,
i el xiuxiueig de l’aire
entre els racons del meu paisatge
esdevindrà geni violent,
empenta i força
només... per un moment.

Tot seguit, la tarda recuperarà la calma
i degotant capricioses sobre el camí,
lluiran les fulles de les acàcies pintades d’argent.






Avui he deixat el camí de banda,
he baixat a la llera del riu i, agosarat,
nerviós d’il·lusió,
m’he descalçat
per trepitjar en primera persona el fang de les ribes.

He sentit,
entre el dits,
les confidències de l’aigua mil·lenària
portant-me notícies de les muntanyes
i dels pobles veïns;
de les seves angoixes
tan properes a les meves;
de la història compartida
riuada rere riuada,
des de la mateixa llera;
de les contradiccions en forma de tradicions,
o de les creences capaces d’amenaçar
el silenci i la calma
en nom de la fe.


Però l’aigua també em recorda,
i em fa memòria
d’un munt de llegendes,
i me les explica
quan recargola els remolins
al voltant de les pedres.


Em detalla com la boira de les foscúries del bosc
forma part del vel etern de les dones d’aigua,
d’antic, poderoses i màgiques;
ara, entristides de brutícia i oblit.







Cruixen els marges,
l’herba tendre ha esdevingut palla groga
i els perfums i les roselles tendres
ara, finals d’un maig calent i eixut,
han esdevingut,
només... pols,
trista, volàtil i impertinent
pols.


Tot el marge,
fa només uns sospirs rebel de colors,
no és més que uniforme i esgrogueït subratllat
del camí.
Trepitjo els rostolls eixuts
amb el somriure de les primeres calorades,
l’estiu és proper ja, però la veu del riu
encara és ferma:
encara pinta de lluïssors el seu recorregut
quan arriben els vermells i els grocs
de cada capvespre.


martes, 19 de abril de 2016

PER FI: UN VIATGE A LES GOLFES

Ja no és virtual, ja és de veritat. L'he vist i l'he tingut a les mans; l'he sospesat i l'he ensumat; l'he fullejat i he dibuixat un somrire en veure portada, contraportada i llom.
En coordinació amb la biblioteca de Tordera, hem reservat la tarda del proper divendres  29 a les 19:00 per presentar-vos-ho, per empenyer-lo fora de la virtualitat.

L'he vist als prestatges de la llibreria Tordera, suposo que també hi és a d'altres llibreries. Això vol dir que, tal com volíem, finalment el tindrem al carrer per Sant Jordi.
Afortunadament. el procés, llarg procés de naixement, creixement i maduresa del llibre, arriba a la seva fi. A partir d'ara li toca... caminar sol.

Benvingut "UN VIATGE A LES GOLFES"

miércoles, 13 de abril de 2016

AJORNAMENT DE LA PRESENTACIÓ




Malauradament, la presentació del meu nou llibre queda POSTPOSADA SINE DIE. No el tinc físicament i no vull presentar un llibre virtual. Us demano disculpes!!

sábado, 2 de abril de 2016

DOMINIO LÉXICO 24

Si, ya 24 listados de palabras de curiosa definición, ya sabéis: mis "aplicados" alumnos y su afán por ser originales. Este que os presento es un breve compendio de los disparates compartidos durante el pasado segundo trimestre (Recordad que, entre paréntesis y en cursiva, he puesto mis comentarios)

PERECER:

  • Algo que te da mucha pereza. (Estudiar, por ejemplo)

GACELA:
  • Ciervo hembra.
  • Animal que vuela. (Porque rima con gacela, ¡claro!)

LIVIANO: -(Según el diccionario de la RAE, "que tiene poco peso")
  • Persona que viene de Libia.

BLANDIR: /Según el diccionario de la RAE, "mover algo en la mano, por ejemplo un arma)
  • Cuando algo está muy duro y lo haces moldeable. (Blan...dito, claro)



MARMITA:
  • Edificio donde se reza. (Y donde debe hacer mucho calor, casi para cocerse)






UMBRAL:
  • Sombra que arroja algún objeto (¿Cuando estás en la puerta?)

DINTEL:
  • Toallas que se regalan a los recién casados (Sí, aquellos días habíamos hablado del antiguo ajuar; ya veis que lo confunden todo)

JAMBAS: (Según el diccionario de la RAE, "cada una de las piezas que, dispuestas 
verticalmente, sujetan el dintel)
  • Bambas (Sí, rima)
  • Crustáceo que vive en el fondo del mar (con los que hago una paella)
  • Chicas (este siempre piensa en lo mismo)
  • Tener las piernas cerradas hacia afuera (¡que ya es difícil!)

LINAJE:
  • Piel.

TACITURNO: (Según el diccionario de la RAE, "callado, silencioso, melancólico")
  • Persona que cree más en él que en Dios (que ya es creer, digo yo)

APÓLOGO: (Según la teoría literaria estudiada, "cuento con fin didáctico")
  • Profesional de las estrellas del universo.

ORNITOLOGÍA: (parte de la zoología que estudia las aves)
  • Trabajo que se trata de mirar los pies (¿Podología?)
  • Ciencia que estudia los ornitorrincos (que son, digamoslo todo, muy curiosos ¿no?)
  • Persona que estudia los hijos de los animales.

BREBAJE:
  • Cualquier cosa breve. (Eso lo sabe todo el mundo)

PEREGRINO:
  • Pájaro (¡Alguno hay que es muuyy pájaro!)

PERIPLO: (Según el diccionario de la RAE, "viaje, recorrido...")
  • Lugar donde subía la gente antes que los mataran en la horca (que digo yo, qué cosas para entretenerse antes de... la horca.)

LOCUS AMOENUS: (En la teoría literaria, "Tópico medieval que nos habla de un lugar paradisíaco)
  • Amor loco, que dos se quieren con locura.



ESFINGE:
  • Piedra enorme con forma de faraón. (a original no le gana nadie)



ÉBANO: (Tipo de madera muy apreciada)
  • Comida de color verde.
  • Tipo de abono para las plantas.
  • Fibra que se utiliza para hacer butacas. (donde sentarse para... seguir estudiando)



¡Hasta el próximo trimestre!