DOMINIO LÉXICO 25

Acabado el curso, os presento la nueva selección de "Dominio léxico", ya sabéis, respuestas a las preguntas de vocabulario en mis exámenes, correspondiente a este último trimestre. Algo más escaso pero igual de jugoso que en trimestres anteriores. Espero que os divierta.

CONCUBINA:

• Mujer de Cuba.
• En forma de círculo para adentro.

REHUSAR: (rechazar)

• Volver a usar.

ATALAJE: (Según la RAE, conjunto de guarniciones de las caballerías)

• Donde se ataban las personas malas.

MECENAS: (quizás les suena más Mesías, a deducir, sobre todo, por las respuestas)

• Jesús
• Hombre que dice la palabra de Dios
• Persona que invita a las personas a la religión

MIRTO: (arbusto de flores pequeñas y blancas)

• Olla grande. (Quizá la marmita de Astérix y Obélix está demasiado presente)

MÓRBIDO: (blando)

• Pájaro que mide entre 15 y 20 centímetros

HURTAR: (Una de las mejores entradas, por los significados y su variedad)

• Hacer un agujero con las manos.
• Fregar la mermelada con el pan.
• Hacer algo que sea hortera.
• Verbo de pasar el cuchillo por la mantequilla y hurtar el pan.

Catre

BREA:

• Viento ligero. (¿quizá entendió brisa? ¡Sí, las prisas!)

CATRE:

• Persona que hace de camarero.
• Empresa que trae comida. (¿De catering?)

TRINO:

• Lo que se comen los animales. (¿trigo?)
• Ponerse de los nervios. (¡Cuando leo estas respuestas!)
• Grupo de cerdos. (¿Piara?)

POCILGA:

• Bebida. (Algunos bares sí que parecen una pocilga.)

MODUS VIVENDI: (¡Perder el latín en según que cursos hace mucho daño!)

• Hacer la mudanza.

MUTATIS MUTANDI:

• Se usa en la iglesia para hacer exorcismos.

ASIR: (Tomar, coger por el asa)

• Decir que sí con la cabeza.
• Que desea mucho una cosa.

VERTIDO: (¿in... vertido?)

• Al revés.

• 

  Guirnalda

  Diferencia de ocupación, temporada alta y baja.
• Del revés.
• Persona maleducada que hace lo que le apetece.

PERSISTENTE: (Cuesta leer detenidamente los enunciados)

• (por presidente) persona que dirige o gobierna un país democrático.

GUIRNALDA:

• Pájaro que sirve para los concursos de pájaros que cantan.
• Fruta que pica.
• Objeto donde se guarda la comida. (¡Pues a fiambrera no se parece en nada!)

VÍVERES:

• Árbol que te da las cerezas. (¿Qué dirás de cerezo?)

CALENDARI A MIQUES

Avança el mes de juliol, tant que, a la nit, la calor perd el pas i es queda endarrere; després ha de córrer tot el dia per agafar el ritme.
Us presento els poemes d'aquest mes pel meu particular calendari... a miques.

Juliol 2011

---

Esdevé feixuc d’humitat enganxosa

que no marxa,

impertorbable a les ombres

del meu camí.

Aquest juliol vol

(i s’hi esmerça)

fer honor a la seva fama i nom:

sí, fa molta calor.

Malgrat cerqui les hores més mandroses,

malgrat que no hi hagi ni un moviment sense sentit,

i tots siguin estalvi,

raó i pensament...

qualsevol espurna d’esforç

és motiu per esbufegar

perquè sí, fa molta i molta calor.

Les darreres pluges generoses?

Res més que quatre gotes

escadusseres,

mal comptades

i sargides de pols.

Han clapejat el terra

per netejar-lo d’esteles antigues

de petjades inesborrables,

de línies escrites,

una jornada i una altra,

pels assidus del camí.

Vés per on!

Quan més m’il·lusiona

la imatge d’un juliol habitual,

suat i de respiració alentida,

desapareix,

un vespre i d’una ventada,

tot l’estiu.

Ha marxat,

s‘ha amagat rere les muntanyes,

i, engelosit pel protagonisme

d’un juny estrany,

aquest juliol insisteix

a ser el juliol

per sobre de les normes.

Com el gegant de les llargues gambades,

com els somnis voladors

que recorren les muntanyes

enfilats, acrobàtics,

sobre les acolorides ales

de papallones impossibles;

com el tancat d’un parèntesi,

capaç d’estalviar-me tot de paraules irrellevants:

aquest juliol, sí, tan estrany,

ha passat d’una revolada

agost i setembre, i s’ha plantat

sol,

irresponsable,

en un octubre allunyat que crida,

gairebé tombant la cantonada,

les pluges perennes de novembre.

Es tanquen les ombrel·les de colors

i s’obren els paraigües;

endrecem els jocs d’estiu

i preparem codonys i castanyes;

fugim de l’oreig de les onades

preparant els llevants més temuts.

On ha marxat l’estiu?

Segueixen el meu camí,

a banda i banda,

senders de maragdes

enlluentides per la pluja més fina

i esquitxats, a batzegades,

per la rauxa més incontenible

d’un munt de tempestes irades.

El riu,

en aquesta pàgina del calendari

altres anys eixut,

recorregut

només per remolins de pols,

torna a pintar d’argila les ribes,

torna a pentinar primmirat

les canyes,

i torna a escampar arreu

l’olor del llot.

Calendari boig i capriciós

que volta el pensament dels homes,

els trau de la rutina

i s’ensenyoreix.

FRASE CÉLEBRE (semana del 13 al 18 de junio)

"En este siglo acabaremos con las enfermedades, pero nos matarán las prisas."


Gregorio Marañón

CALENDARI A MIQUES

I una setmana després ens posem al dia. Aquí us passo el mes de juny, Per cert, les fotos que acompanye aquests dos darrers mesos pertanyen a un calendari particular fet amb fotos meves i alguns versos que intenten interpretar-les.

---

Juny 2011

---

De dies de polseguera,

de pedres nues

i camins cada dia més estrets

recorreguts per la set de l’aigua;

d’ombres agraïdes

i primeres gotes de suor

lliscant vertiginosament divertides

galtes avall;

va aquest juny, afamat de protagonismes,

i oblida els primers daurats als camps

per sorprendre’ns vestit de gris,

fred i boira.

Hem fet passes enrere al calendari,

gairebé un parell de fulls,

i juny ens situa prop de l’estrena de la primavera

quan estem prop de la fi.

I es queixa la gent!

En la llunyania del nord més net,

la tramuntana dibuixa, amb mà destra,

límits de núvols arrenglerats;

però és de llevant i no de ponent

que arriba sempre el gris més intens,

aleshores, la voluptuositat

en forma de castell

avança decidida per la plana reposada

per enganxar-se, tossuda,

a les alçades

del meu Montnegre.

Darrere, amb veu aspre i greu

d’ancià venerable que parla més amb la força

de l’experiència que amb la fermesa

d’una veu potent,

el Montseny,

(el meu Montseny)

trona per tota la contrada

amb paraules antigues

de geni,

d’aigua,

de llum

... i de vent.

L’home no marca el temps,

és el temps qui marca

el ritme a l’home.

Torna l’aiguabarreig del fang

a pintar de llot les ribes,

tornen els canyissos a deixar-se pentinar

pel corrent enriolat,

tornen els bassals a farcir el meu camí

d’espills indiscrets que em tornin,

insistents,

malgrat els trenqui amb passes fermes,

la meva íntima i cercada malenconia.

He caminat sota els núvols,

un matí rere un altre,

sense veure-li la cara al sol,

sense tastar l’escalfor,

l’ànim,

l’empenta vers el nou dia

i, malauradament,

l’he trobat a faltar.

Després de mesos saludant-lo a l’albada,

després d’admirar-me per la destresa

de com retalla les muntanyes davant del cel,

després de somriure amb els jocs

de l’aigua i els colors difuminats sobre cada rinxol,

amb arcs de Sant Martí particulars,

aquests dies de gris impenitent, (vés per on)

l’he trobat molt a faltar.

Però...

juny avança,

i les ombres s’eixamplen

enfosquint, complaents,

aquest agraït

meu camí.

Tot... era mentida,

tot façana,

tot... una xanxa,

un record murri de temps passat.

Aquest juny enjogassat,

encara riu darrera el full del calendari

quan, ferm i tossut,

torna a escalfar impassible el groc dels camps

fent de l’herba... palla.

Com oblidar que, dels mesos calents,

n’és el primer de foc d’estiu,

de xardor, de vehemència,

de passió;

de dies llargs

i nits intensament... curtes?

En la llunyania,

confonent els grocs de les fogueres

amb les darreres llums del capvespre,

la Mediterrània més antiga,

la de Creta, Olímpia i Minos,

ve a retrobar, puntual, el solstici d’estiu

amb el mateix soroll, la mateixa gresca

i el mateix foc d’eterna bogeria.

I quan els coets s’enlairen

empesos per les rialles,

tot cercant un impossible,

és el silenci en les passes de l’aigua

qui enfosqueix la nit més estreta,

la que quan arriba...

ja porta de la mà

una silenciosa però riallera albada.

ADÉU SANT MIQUEL DEL FAI

La Generalitat ens dota a tots els mestres i professors en actiu d’un carnet de DOCENT, gràcies al qual tenim l’entrada lliure a molts monuments, museus, monestirs, exposicions, racons d’interès turístic, etc. Es pot comprendre, més tard o més d’hora, els visitarem amb els nostres alumnes i l’entrada lliure no és més que una promoció.

Avui he preguntat a Sant Miquel del Fai si el meu carnet em servia i, no només m’han donat un no rotund com a resposta, sinó que a sobre s’han ofès i m’han titllat de surrealista, que què m’havia pensat!

Per poder entrar he hagut de pagar, com tothom, els 8 euros de rigor; que dius... caram! 8 euros, si tot això ho ha fet la natura!

Feia molt temps que no passejava per les ombres de Sant Miquel del Fai. Fa anys que, des de l’escola, havíem omplert autocars de mainada i havíem recorregut els seus racons. Jo els he explicat que no pensava tornar a portar mainada i ells, encara més ofesos m’han fet por, fins i tot he pensat que, no només no em farien descompte (com jo esperava) si no que igual ni em deixaven entrar.

No, no hi penso tornar, ni amb mainada ni sol. Però, tots tranquils, hi havia molts turistes, sobretot xinesos al quals s’entén que els agrada molt Sant Miquel del Fai, ... o que els enganyin com a... tals.

FRASE CÉLEBRE (... después de muuuchas semanas.....)

"No existe la libertad, sino la búsqueda de la libertad. Es esa búsqueda la que nos hace libres."


Carlos Fuentes