"Escritor es quien se gana la vida escribiendo". A mi... solo me gusta escribir, ... necesito escribir. ¿Si me leen? Alguno hay que se aventura. ¿Eres tú uno de ellos?
Mitjans d'agost a Grazalema. Primera de les rutes que intentem fer. La calor ens aclapara, gairebé ens enganxa a les pedres del camí. Enllestida, amb una cervesa davant, trec la llibreta i escric: XXXVII Amuntegades sobre les pedres, la calor i la llum intenses. Cerco l'ombra, i la pausa; i... caminant, s'allunyen darrere la propera pujada. El marc del paisatge és l'alzina, l'herba seca i les pedres cruixents i calentes. No hi ha més ordre que el final del camí, qui sap si proper.
XXXVI De viatge cap a Grazalema fem una pausa al camí. Un comentari m'empeny a escriure: "viajar al revés del agua". Seguint la frase, escric el poema en castellà. El agua viaja un camino de arena; del pasado al presente, de la nieve a la espuma del mar. ¿Viajar al revés?
De la playa al valle, del rompeolas al frío, al hielo, al agua entre las piedras. El momento no tiene formas, ni derecho ni el revés.
Todo tiene la inercia del viaje, con la dirección que coge la alegría de la esperanza.
XXXV i darrer: Vull agafar cada moment amb les dues mans. Corren tant, van tan de pressa que tinc por de perdre'ls abans de començar-los.
No hi ha ratlles al meu rellotge, hi ha espais per omplir que... temo quedin en blanc, sense poder descriure'ls. Els instants, rítmicament, es succeeixen, impassibles; mentre ho fan els poso nom: amor, tristesa, melangia, por; somriures, mirades, posats, constums; llum, vent, sol, núvols de colors... Cada un en un espai i, per tots, les meves mans el parèntesi que els tanca. Vull omplir el meu escrit de parèntesi, sense pauses, no tinc temps per fer-les.