Galtes
avall,
irrefrenablement
empès
per
la tristesa
el
gust salat de les llàgrimes.
Allò
que recullen en el seu prisma,
deformat
i fugisser,
em
muda el cor en col·lecció de plecs
amb
l’ànima sorpresa
perquè
la capacitat de sentir
és
propera encara
i
té sabor,
malgrat
sigui
amarg
sabor de derrota.
Incapaç
de rebel·lió,
de
trencadissa,
de
punt i final per tot
i
nou capítol,
deixo
recórrer cansades
cada
una de les meves llàgrimes
salades,
sí,
i
amargues:
és
el gust perenne de la tristesa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario