JA CINQUANTA POEMES

Deixar pas als sentiments i les emocions, sense el fre de la prosa conscienciada, això és per mi un poema. Deia un polifacètic escriptor català que, de totes les vessants l’iteraries a les quals s’havia dedicat, preferia la poesia perquè només els poetes poden escriure sobre què hi ha darrera els miralls, darrera les realitats.

Jo us he presentat ja cinquanta poemes del poemari “Cinc sentits”. Tots cinquanta reflecteixen les emocions tancades als records, desvetllades de sobte per un bri de sensació recollida per qualsevol dels meus sentit: relació entre realitat freda i records emocionats d’escalfor familiar. Afortunadament, encara en resten (no gaires d’aquest poemari, però si d’altres poemaris) i..., malgrat la insistència del món fred de les editorials castradores, continuaré penjant d’aquest món virtual les meves emocions sentides.

Un fet m’omple d’especial alegria. Si bé conforta molt que qui em coneix i m’estima faci del meu blog motiu del seu seguiment, és també molt emocionant que, qui no em coneix i només sap de mi a través de la virtualitat, també faci del meu seguiment una parèntesi per les seves hores. Moltíssimes gràcies.