de
silenci,
d’espera.
El
fred recull i amuntega,
(en
mans glaçades)
sensacions
en
la línia de sortida,
tot
d’esperances de vida
les
quals, en arribar la primavera,
s’ompliran
de dolç.
Quan
el verd despunta,
quan
desperta la vida,
el
gust regalima
esperança
d’objectius
per
complir.
Tot
està per fer
i
just les primeres passes
marquen
tot de futurs desitjats,
la
voluntat fa promesa
i
només el temps
dictarà
sentencia
de
si s’arriben o no a complir.
L’estiu
es deixa fer.
La
comoditat d’escalfors alienes,
sempre
amb fàcils arguments,
obliden
sovint
desigs
i propostes
perquè
tu no marques el ritme,
el
marca el sol i l’oreig.
Quan
la tardor pinta d’ocres
l’aire,
i
els sabors se saturen
amb
el perfum de la collita,
descobreixes
sorprès com tot s’acaba,
i
per rectificar ja no hi ets a temps
perquè,
una altra volta, arriba
el
pas inabordable dels fulls del calendari
i
ja és aquí, inexorable,
un
altre cop
la
mort de l’hivern.
No hay comentarios:
Publicar un comentario