(Poema número 4)
De veres,
és per vosaltres el color del cel?
No!!
El cel té el color de les distàncies.
Del vol confús
d'aus viatgeres,
sempre amb les maletes sota l'ala,
que, en girs acrobàtics,
dibuixen cors romàntics
amb destinataris desconeguts.
quan el cel ha fet dissabte
i és net tot l'horitzó,
només podeu dir blau
al què veieu?
Minsa imaginació,
trista i pobra la gamma.
Ja la distància es fa paraula curta,
hem d'afegir àmbit
i volum.
L'espai s'alia amb el temps
i tota la filosofia,
teòrics i teories,
no son prou per descriure
allò que els meus ulls, no els vostres,
allò que jo, no vosaltres,
sóc capaç de veure.
també pot ser aixó el blau del cel ;)
ResponderEliminarhttp://open.spotify.com/track/0yVjH22EhZ7saktS1MIU7w
Hola Ismaël, em sembla genial l'art total: música, poesia, fotografia. Gràcies pel suggeriment!
ResponderEliminar