Somriures blaus i blaves llàgrimes.
De petit, de les fustes dels colors,
únicament aquesta s'esgotava.
L'angoixa no sortia mai de la seva punta,
al contrari:
cada ratlla era segura,
cada traç, indiscutible,
boques blaves,
cares blaves,
cabells blaus.
Però, no!
Resulta que blaus ... només són els ulls,
i no sempre.
El blau és,
en el meu arc de Sant Martí,
repòs, pau i silenci,
domini i garantia.
I per vosaltres, la resta,
el color blau, què representa?
Sí, com veieu el blau la resta de mortals,
sense el meu filtre?
I...com és el vostre blau?
I... on és el vostre blau?
És la monotonia qui presideix la vostra opinió?
Us adonareu del seu avorriment?
No hay comentarios:
Publicar un comentario