M'he acostat fins al complexe/monestir de Mont Sant Benet. És una descoberta en solitud. Només m'acompanya la curiositat (i no és poc). He de fer una breu cua i una espera improvisada abans d'entrar al monestir; aleshores, com no, trec la meva llibreta i faig la fotografia del moment.Al fons, molt al fons,
com les notes de la corda
en una orquestra,
el so de l'aigua
afina i recull el conjunt.
Un lleu bri d'aire aixeca
el so dels arbres i les seves branques
com a solistes.
Cercant distorsió, però trobant
l'harmonia en el conjunt,
ocells perduts es retroben
en caus improvisat entre les pedres.
Per guarnir encara més
la cercada soledat,
m'ha vingut a veure
una pluja fina i fresca
que degota, prudent, de les heures
i de les formes arrodonides
a cops de temps.
Com si ho trobés a faltar,
les rialles i els crits d'un grup
de mainada cerca diversió
en el coneixement.
Malauradament però,
es trenca part d'una màgia
per encetar una altra
(desada feia dies).
Un trencadís d'emocions
envolta la meva ànima:
puc, en silenci,
en pau amb l'esperit,
assaborir les pedres,
la fe antiga,
les creences, les normes
i la llum de l'ànsia.
Quim, el que dius en el teu escrit, hem parla.
ResponderEliminarEl poema té molta força, igual que el lloc a on està creat.
Per mi es un poema que et recull en la dispersió.
" El so del aigua recull..."
" Ocells perduts , es retroben..."
" Gotes d'aigua..."
" Rialles i crits d'un grup de mainada..."
"Un trencadis d'emocions... en pau amb l'esperit..."
Al llegir-ho sento una sensació bona de vida i força . Com dius al començament una orquestra on cada instrument afina per sonar amb armonia conjuntament.
Ojalà! El món on vivim fos per recollir -nos a tots en caus improvisats entre le pedres.
Ahir vaig veure la noticia de Siria a on el regim ha mort dones i nens, les imatges hem van esfereir.
Per qué el món no pot ser un lloc de recull...?
Quim gracies per la teva esperança. Una abraçada gran
A poc a poc els teus comentaris són més acurats i acadèmics. Cada vegada afines més. Sovint veus coses de les quals ni m'havia adonat quan les escrivia que eren com dius que són, i tens raó. M'agrada, m'agraden els comentaris. Confirmen l'afirmació que diu que la poesia no és fins que algú la fa servir, fins que algú la pren com a eina.
ResponderEliminarGràcies per llegir-me!