Des de la llotja, observo la platea plena de públic a punt d'escoltar el primer concert de Festa Major, els moviments i els comentaris de la gent, les mirades, els compliments, els somriures en la distància... Aïllat i absent, agafo la llibreta i em poso a escriure.
Un ball de colors llampants
voleia sobre la platea,
encara sense més ritme
que el xiuxiueig i el murmuri
de tot de cabells blancs expectants.El costum marcarà,
d'un moment a l'altre,
melodies de cotó de sucre,
de fireta, de tómboles atzaroses,
i mecànics i inversemblants enginys
pel gaudi infantil.
El silenci esdevindrà veu dolça,
síl·labes acompanyades d'arpegis i acords
en mans expertes:
tret de sortida
per una secular Festa Major
per sempre musical.
Que comenci la Festa Major.
Hola Quim, vaig seguint els teus escrits!
ResponderEliminarM'agrada molt veure a la gent ballar en les festes majors sobre tot les parelles de "cabells blancs" ballant junts després de l'esforç diari, gaudint del ritme per agafar forces i continuar caminant.
Els passa carres, m’encanten desperten "l'entusiasme" fan que el cor dansi.
Visca les festes majors, son una medicina per l'ànima.
Quim una abraçada gran plena d'energia. Gracies per compartir.
Hola Concha.
ResponderEliminarJa trobava a faltar el teu comentari; em marca un ritme, és un contacte segur amb els meus escrits; m'assegura que algú, al menys algú... els llegeix.
Gràcies per llegir i... comentar!