Ja queda menys. Aquest és el poema 10 en castellà sense origen conegut. Sí pot semblar senzill, potser massa senzill, però fidel a la idea de recuperar poemes antics, forma part de la meva història poètica. L'assumeixo.
Lo que antes veía claro
ahora me despista
y reúne a mi alrededor
niebla de confusiones,
tormentas de ideas contrarias
que no logro ordenar.
Solo quiero vivir a tu lado,
bajo tu paraguas,
bebiendo tu experiencia
sin recurrir a nuevas emociones,
compartiendo mis ilusiones con los míos.
Bona nit Quim!
ResponderEliminarQue bé ens trobem sota el paraigues de l’ho conegut, però tu saps que el que ens fa creixer es el que tú dius“
“niebla de confusiones,
tormentas de ideas contrarias,
que no logro ordenar”
Buscant aquest ordre interior anem creixent i ens fem grans, molt grans…
Quim gracies per cuidar les paraules, per mimar la imaginació i per ser tant valent al compartir-ho. Abraçades grans.
Sempre saps escollir aquells versos més punyents, els que guarden el "secret" de les emocions. És per això (entre d'altres coses) que m'agraden els teus comentaris, per la teva capacitat de seleccionar.
ResponderEliminarGràcies a tu per llegir-me.