El pudor i la prudència (qui sap si també la consciència) m'han fet passar de puntetes del setè poema en castellà al novè. He aparcat per una propera edició de malendreços aquest poema 8. Com us vinc explicant, la distància temporal que em separa dels poemes fa que em sorprenguin i, aquest nº8 m'ha "sorprés" força (qui sap si ... massa pincant?). Us presento el novè, molt "happyflowers" però no menys intemporal i consistent. Ja sabeu: feu bon ús!
Distraigo mis dudas
y confundo
mis preguntas
en versos monótonos
que denotan hastío.
Situaciones nuevas dibujan un espacio,
desconocido y extraño,
no esperado por vivir
y, sin querer, vivido.
Estamos unos contra otros,
pero separados;
espalda contra espalda,
pero cada uno en su rincón
del infinito.
Hablamos sin oírnos,
nos explicamos sin comprendernos
alejándonos sin saberlo.
Libertad, concepto presidente
que, sin estar presente,
invocamos.
Libertad de querer,
libertad de aceptar,
libertad de vivir,
libertad de aprender.
El tiempo tiene la llave,
el tiempo tiene la solución y la salida,
la capacidad de devolvernos la ilusión.
Bona nit Quim , he llegit el teu poema , el troç que diu:
ResponderEliminarLibertad de querer,
Libertad de aceptar,
libertad de vivir,
libertad de aprender.
El col-locaría en els moments que els fills es fan viure i com els hem d'acompanyar, ara podem triar com fer-ho, utilitzant aquesta llibertat…
Quim gracies , moltes gracies. Abraçades grans.