MALENDREÇOS, poema 23

Avui us presento un poema que vaig preparar per un concurs que ja no recordo. És evident que no va guanyar però, tant se val; a mi, un cop fet em va agradar, i llegit ara, passat el temps, encara m'agrada més.

DONA’M LA MÀ

El vellut de la teva mà

s’escola entre els meus dits;

amb ella, la tendresa

estreny el pas del temps

que, a poc a poc, ha escrit

en el meu front lletres d’edat.

A impulsos, gairebé a estrebades,

demanes saber,

notícies del món dels adults:

familiars paisatges,

lloc màgics, sentiments estrets,

històries estimades o records profunds.

Aleshores, encuriosit,

atent a la paraula,

amb els ulls plens de llum,

escoltes pacient la meva veu,

enfosquida ja per l’aire fred

del darrer camí.

Dónes motius al meu cansament

per aturar-se.

No hi ha pressa.

Ajornaré comiats i mudances,

tinc encara feina per fer:

he de comptar el pas dels dies

estassant bardisses del teu camí.

Vigilaré tes primaveres i amb elles

veuré com les meves darreres branques

al punt verdegen.