Bienvenida

"Escritor es quien se gana la vida escribiendo". A mi... solo me gusta escribir, ... necesito escribir. ¿Si me leen? Alguno hay que se aventura. ¿Eres tú uno de ellos?

domingo, 22 de mayo de 2011

MES NEGRE


(Poema 13)


És el color del carbó que porten els reis,
il.lusions ofegades sobre coixins infantils
dibuixats per mirades de capvespres
farcits de solituds, 
en els quals, una paraula,
només una paraula,
obre la porta a l'esperança de colors.

Negre de profunds abismes,
sense fons,
on tanquen el seu futur
joves addictes a artificis buits,
amb els valors llogats
i... sense cobrar.

sábado, 14 de mayo de 2011

DOMINIO LÉXICO (9)


Seguimos dando salida a los disparates que crean mis niños en sus exámenes. Siempre les digo que me da la impresión que su verdadera intención es la de amenizarme la aburrida tarea de la corrección. Os aseguro que son muchas las respuestas desconcertantes, aunque, si buscamos (muy al fondo) los alumnos siempre se mueven por la lógica (su lógica, claro). Entre paréntesis encontraréis mis comentarios)

ORFEBRE:
-      El que calcula la fiebre.

TRILOGÍA:
-      Que cree en tres dioses. (algo de tres era, seguro)

TESIS:
-      Pequeño tiempo de descanso.(El que se tomó el alumno a la hora de estudiar)

EQUITACIÓN:
-      Deporte que sirve para desahogarse.

SIERVO:
-      Animal con dos cuernos.

PIARA:
-      Agrupación de jabalíes. (¡Sí, una asociación!)

CENTINELA:
-      La mujer que monta un caballo. (Y además, lo vigila)

ENJAMBRE:
-      Grupo de vespas. (¿Con o sin conductor?)

APICULTOR:
-      Persona que culta la tierra. (cultos, cultos… no somos)

Cómo se llama un periodo de cuatro años)
-      Cuarteto de años.
-      Cuaternario.

BEATUS ILLE (Para la literatura medieval, un Beatus ille es un lugar paradisíaco e idealizado). En el recuerdo del alumno revuela el verdadero significado aunque no dé con la respuesta más correcta.

-      Isla fantástica.


LIRA:
-      Cien gramos de carne. (Ya se sabe, cuarto y mitad)

EL VOSTRE NEGRE

(poema 12)


Per vosaltres, aquest color negre
és el color de la tinta
amb què es fan les llistes 
dels que no treballen.
També és el color del cafè
fumejant, calent, al matí
o reconfortant a la tarda;
que no us deixa dormir a la nit
(a diferència de les llistes)
nits també... negres.

És el color dels mitjons elegants,
el de la roba interior més excitant,
el color dels vestits de nits
... i el del dol d'una mare trencada per dins.
També és el color d'uns ulls atractius,
màgics,
profunds i inquietants,
com és el color d'una raça
per massa temps ja
a l'armari del repudi.

domingo, 8 de mayo de 2011

EL NEGRE


(poema 11)




L'absència.
Sí, el color negre és l'absència.


Però, tinc por.


És l'absència de conflictes
o l'absència de sentiments?


No, 
és l'absència de color.


Però, 
si el color és sentiment,
què és el negre?


No, no m'agrada el negre!

miércoles, 4 de mayo de 2011

QUINITO, SEGONA PART.


QUINITO SEGONA PART:
D’ençà de la seva publicació (març de 2003), el personatge de Quinito m’ha permès acostar-me als seus lectors perquè, gràcies a ell he pogut recórrer escoles de Catalunya un curs rere un altre. He visitat molts pobles i ciutats de la nostra geografia de la mà d’aquest company de jocs i d’aventures: de Lleida a Camprodon, de Granollers a Barcelona, de Malgrat a Tordera o d’Andorra a Olot, he vist somriure de la mateixa manera a molts lectors sorpresos en descobrir quins eren els nostres jocs fa ara ... gairebé 40 anys. Cal dir que a totes les escoles visitades sempre m’han preguntat per una... possible segona part. Era tal l’entusiasme que ja a l’estiu del 2004 vaig escriure la segona part. Avui, l’editorial Barcanova m’acaba de donar una bona notícia que vull compartir amb els lectors del meu blog: en el decurs del proper any (aproximadament) sortirà publicada la segona part. 
El personatge de Quinito continuarà caminant per homenatjar, amb les seves tímides passes, la innocència de la mainada, la importància de l’amistat  i del somriure, sempre el somriure, com a millor eina per acompanyar la lectura. Tant de bo aquest segon pas del personatge sigui tan segur i afortunat com el primer; si més no... ho intentarem.
Gràcies, moltes gràcies per llegir-me.

sábado, 30 de abril de 2011

I EL GROC PER MI?

(poema 10)




El groc és el color del blat fent onades,
de l'esforç continuat,
no a batzegades,
de la pell torrada al sol, 
terra a les ungles
i l'eina a les espatlles.

Del pa de cada dia,
compartit bocí a bocí,
donant la mà a la mà,
sense més intermediari
ni condicions
que la de l'èsser humà.

De l'esforç del treball
per viure,
deixant viure
i... ajudant a viure.

Treballant pels altres
perquè, si els altres també treballen
per tots,
caldrà que tu et preocupis 
per tu?

Color de la natura a la pell
sense entrebancs,
directe,
tan directe com la nuesa,
No cal cap vestit que cobreixi,
que protegeixi el món,
si el món és de tots.