QUINITO... UN NOU CURS!

Tot esperant trobar un dia precís i adient per poder fer la presentació del nou llibre, vull fer-vos arribar la meva alegria perquè ja el tinc entre les meves mans: sí, la segona part del Quinito ja té vida i comença a caminar. El seu títol definitiu és: “QUINITO... UN NOU CURS!”.

Vull aprofitar aquest racó per agrair l’esforç de la gent que ha fet possible la seva publicació: qui m’ha animat, qui m’ha corregit, qui m’ha inspirat, qui m’ha refredat els ànims i qui m’ha fet tocar de peus a terra. A tots moltes gràcies.

Espero que aquesta segona part també m’acosti a les escoles i em permeti xerrar amb els lectors, potser la part més interessant d’aquesta cerimònia que s’anomena PUBLICAR.

Com sempre, gràcies per llegir-me!

EM CONEIXES PROU BÉ

En un braç de mar,
l'aiguabarreig del meu riu
arriba a tu, la mare,
i dóna fi a la dolçor:
la sal domina el paisatge.




En un camí sense tornada,
la història del corrent
recorre la plana
recollint i regant experiències
que buida en tu,
sabiesa;
tu les reculls per amuntegar
coneixements en va i ve.

Saps d'uns i altres,
no calen amagatalls,
Però... no importa.
Si tu no sabessis de mi
 jo t'ho explicaria tot.

ELS AMICS DE LES ARTS

Fa un parell d’anys els vaig conèixer a la Cellera de Ter, sota les lones amables d’un envelat: gairebé ni els coneixia però, aquella nit, la seva música i la seva frescor em varen captivar. No era un grup penjat de l’estel de la fortuna, ni de les bastides de  la suficiència ni l’egocentrisme, eren gent com tu i com jo, gent normal i corrent a qui agrada cantar, gaudeixen fent-ho i contagien el gaudi a la gent que els escolta.

El passat diumenge varen venir a Tordera, el meu poble, i durant gairebé dues hores, generosa i entregada, vaig veure gaudir la meva gent. Cal dir que els quatre joves del “Amics de les Arts” i la seva banda gaudeixen amb la fenia que fan, si no fos així, no s’explicaria com fan gaudir  la gent que assisteix als seus concerts. Tots quatre són conscients que el somni on s’han instal·lat és efímer, per la qual cosa cal mimar les formes per fer-lo el més llarg possible (fins i tot són capaços d’agrair la fortuna per deixar-los viure tot el que els hi està passant). I ho fan. Ho fan amb noves cançons, com en la darrera ocasió, noves històries explicades a quatre mans amb gust i dedicació. La maduració de la seva música, la seva polifonia i la seva alegria traspua a cada to de cada cançó i, peça a peça, durant tot el concert.

Gràcies per l’estona, pels vostres somriures i la vostra frescor. Paga la pena una pausa en aquest món de urgències i tristors.

CONCERT DE MIGDIA

Em bressola la teva música
amb mans suaus i plomes de gavina.
Recull l'aire les teves notes
i les transporta fins aquí
en pentagrama invisible,
de línies ondulades,
on escriu una melodia:




abandones el "pianíssimo"
i "accelerando", passes
del "forte" al "fortíssimo"
d'un "allegro" inacabable,
sense més aplaudiments
que el tancar i obrir
dels meus ulls admirats.

BLANCA VISIÓ DE CAPVESPRE

He vist la lluna,
emmirallant-se a l'aigua,
coquetejant amb l'aire
i amb els reflexes de llum.


He vist la lluna
aclucant-me un ull
mentre, afalagada,
banyava el seu rostre
amb l'escuma de les onades.




He vist la lluna
submergir-se, 

amagar-se allà darrere,
on tu amagues la teva força
i on, acaronant-la, 
la portes a dormir.

PROFUNDES FONDÀRIES

A les prègones fondàries,
on Neptú hi té la llar
i les sirenes enrinxolen els seus cabells,
habita el teu encant.




Rinxols femenins
afaiçonen les onades,
impuls masculí
crea el temporal.







De la foscor, a la penombra i la llum,
del silenci, al murmuri i al brogit,
 de la quietud, a la gatzara i a l'esvalot.


Sense distàncies,
sense mesures,
dominant-ho tot.




Desde les prégones fondàries,
on Neptú hi té la llar
i les sirenes enrinxolen els seus cabells.