Bienvenida

"Escritor es quien se gana la vida escribiendo". A mi... solo me gusta escribir, ... necesito escribir. ¿Si me leen? Alguno hay que se aventura. ¿Eres tú uno de ellos?

jueves, 24 de agosto de 2017

POEMA VISUAL II

También en la preciosa ciudad de Zamora, y dentro de la ruta de peregrinaje camino a Santiago, encontré unos versos pegados a una piedra motivo suficiente para recorrer el Camino o, al menos, plantearse por qué se recorre. Me parecen valiosos, así que... aquí os los presento.


miércoles, 16 de agosto de 2017

POEMA VISUAL

Passejant per la ciutat de Zamora, just a la ruta compostelana, vaig trobar el següent poema de León Felipe. M'identico, és per ixò que no puc estar d'ensenyar-vos-ho:



miércoles, 2 de agosto de 2017

FOSC CONFIDENT D'OMBRA

Hi arriba el darrer! Sí, aquet poema que us presento és el darrer de la sèrie FOSC CONFIDENT D'OMBRA. REsum de significats, de les essències de tot el poemari. Ja sabeu: Gràcies per llegir-me i feu-ne bon ús.

10
  
Si mires la gent,
fit a fit,
cada emoció tancada a la peixera dels ulls
escriu, amb subratllats i cursives,
quès i perquès;
tot i que, descoberts,
només puguis observar,
i qui sap si reconèixer...

somriures febles,
rialles buides,
gests directes i eixuts de noblesa,
posats sincers de massa de pa,
angoixes indelebles...
o serenor pausada,
amablement contagiosa,
curulla de calmes.


Si mires les ombres,
i a mi m’agrada mirar-les,
(deformes algunes,
informes i amorfes d’altres)
no hi ha personalitats,
ni ulls dictant les penses.

Pots posar lliurement
la lletra que vulguis a la música del món.
No hi ha ni una nota
desafinada,
tot és harmonia i color,
fins i tot...

a les més fosques. 


viernes, 28 de julio de 2017

DE QUI ÉS EL PATRIMONI?

Avui he gaudit d’un matí de patrimoni de la mà d’en Joan Bou. Entre d’altres indrets, m’ha portat fins al mas de la Júlia. L’edificació és molt bonica, amb una façana on trobem unes finestres precioses i un rellotge de sol; l’era també es mereix una aturada. Després hem volgut visitar el molí de la Júlia, explotat ja al segle XII pels monjos del monestir de Roca Rossa, i no ens han deixat, millor dir, ens han fet fora. L’interès estava en preparar una sortida escolar de patrimoni que inclogués el passeig fluvial, el molí del a Júlia, el plàtan monumental i l’ermita de Sant Vicenç; però els camins antics estan tancats amb “pastors elèctrics” per una hípica i ha estat impossible. Els nostres alumnes, futurs torderencs, no podran conèixer aquest SEU patrimoni, i qui sap si aquest plàtan monumental no desapareixerà sense que ens n’adonem.





sábado, 22 de julio de 2017

FOSC CONFIDENT D'OMBRA

Anem avançant per acostar-nos al final de "les ombres". Us deixo aquí el nº9, escrit, com es pot apreciar, després de llegir diverses obres de Verne en un exercici de recuperar records infantils i relacionar-los amb la realitat de la veritable literatura universal, la de sempre.


9

Per travessar el riu de la vida,
trepitjo
pedra a pedra
i ombra a ombra.

Deia Verne:
“Sense el tro
el llamp no espanta,
malgrat que el perill
no és al soroll
sinó a la llum.”

Què som?
¿Fermesa de pedres,
llamps de tarda,
acció i braó;
o efímeres ombres
de èter suau,

més soroll que força?

jueves, 13 de julio de 2017

TORRE, PAL DE PALLER

La torre de l’església de Tordera:
Avui, de la mà amable de mossèn Salvador i la Dolors Oliveres, he pogut pujar al campanar de Tordera. Quantes vegades me l’he mirat des de l’ombra? No sé comptar-les i, ara, afortunadament, ja no cal. Com jo, quants torderencs que s’estimen el patrimoni del poble experimenten el mateix desig?
Em fan saber, i jo em presto a fer-ne ressò, que durant la segona quinzena del mes d’agost es procedirà a fer una imprescindible neteja de l’escala de cargol i les diferents dependències del campanar. Es necessiten mans voluntàries que els ajudin a deixar aquest important bocí de patrimoni tal com es mereix.
Jo hi aniré, i tu?

TORRE, PAL DE PALLER:
Estiu,
balls a la plaça,
festes i gresques,
cadires esteses
a l’ombra vigilant.
Porta el ritme amb els peus
i viu intensament el temps,
com ho ha fet els darrers anys,
mil… o més.

Hivern,
ombra allargassada
i retallada de gebre.
Com un rellotge de sol,
marca, a la plaça
i en lleu gir,
l’avanç de dia,
pas a pas:
ja sia de llebre
o de pardal.
A la llunyania, el Montseny
saluda amb els mocadors blancs
de la neu a la falda.
Què en fa de temps que es fan confidències.




Primavera,
que pinta de verd tendre
els albers i les pollancres
de les ribes de la Tordera;
Des de la perspectiva del pont de ferro,
assenyala,
amb un índex de fe potent i segur,
la direcció de les pregàries.



I
Tardor
de viatges ocres
amb el vent, on comença el dia.
El riu dibuixa de vidre el seu camí
mentre la torre s’hi emmiralla.
Amb fermesa, i sense descans,
les pedres, escales amunt,
ens acosten en espiral
la veu fosca de les campanes.