A Àger, reunits en família, i quan l'escalfor omple el cors i tens la calma i la serenor més propera a l'esperit, varen fer un breu passeig per uns cingles fins a una ermita, la Mare de Déu de la Pertusa: petita fita amb entranyable companyia.
85
DES D’ÀGER
Lluïssors a l’aigua,
on els cingles s’emmirallen,
porucs,
enfits de vertigen.
Dalt del bacó més alt,
apilaren pedres a cop de fe
fins a esculpir una lleu ermita,
breu d’espai,
però extensa de temps
que, ja lluny de significats,
encara grimpa i ens fa grimpar.
L’anhel d’arribar-hi,
l’ànsia per superar-se,
empeny les cames amunt,
i més amunt,
prop on les pregàries
varen prometre triomfs
al mig de vides buides.
Avui,
els de sempre,
sense promeses ni penyores,
pugem lliures els cingles
fins al cim;
i, des de dalt
mirem en pau l’horitzó;
sense promeses,
coneixedors de que el futur
no té més condicions
que les que escriguin,
cansades,
les nostres passes.




