DES D'ÀGER (de malendreços)

A Àger, reunits en família, i quan l'escalfor omple el cors i tens la calma i la serenor més propera a l'esperit, varen fer un breu passeig per uns cingles fins a una ermita, la Mare de Déu de la Pertusa: petita fita amb entranyable companyia.

85

DES D’ÀGER

Lluïssors a l’aigua,

on els cingles s’emmirallen,

porucs,

enfits de vertigen.

Dalt del bacó més alt,

apilaren pedres a cop de fe

fins a esculpir una lleu ermita,

breu d’espai,

però extensa de temps

que, ja lluny de significats,

encara grimpa i ens fa grimpar.

L’anhel d’arribar-hi,

l’ànsia per superar-se,

empeny les cames amunt,

i més amunt,

prop on les pregàries

varen prometre triomfs

al mig de vides buides.

Avui,

els de sempre,

sense promeses ni penyores,

pugem lliures els cingles

fins al cim;

i, des de dalt

mirem en pau l’horitzó;

sense promeses,

coneixedors de que el futur

no té més condicions

que les que escriguin,

cansades,

les nostres passes.