FRASE CÉLEBRE (del 27 de junio al 4 de julio)

"Si alguna vez ven saltar por la ventana a un banquero suizo, salten detrás. Seguro que hay algo que ganar."

Voltaire

Del poemari recull AL A MEVA LLIBRETA

XLVI

Aquesta primavera he tornat de colònies a la Garrotxa: he repetit una sortida de fa sis anys. He tornat a passejar el casc antic de Besalú, el Croscat i, com no, la Fageda d'en Jordà. Aquella experiència del 2009 la vaig escriure també a "la meva llibreta", i la vaig publicar al meu blog el 13 d'abril de 2013. Enguany, en circumstàncies semblants, les ganes d'agafar la llibreta per tornar a escriure no podien faltar. Sí, vaig tornar a escriure sobre la fageda sis anys després amb experiències noves i sensacions vitals ... diferents. Aquests que us escric en són els seus versos:

He tornat a caminar per la fageda
de la mà de la mainada, 
com sempre enjogassada
i amb la pressa de qui ho té tot per obrir,
i el temps s'entesta a alentir el ritme
del batec de portes i finestres.

El record de moments simètrics
m'han dut el mateix perfum,
el mateix silenci,
el mateix tacte de catifa invisible
sota els meus peus;
però, jo no sóc el mateix.

He reconegut la veu dels arbres,
la cançó eterna de les seves fulles,
la carícia de l'aire humit i fresc
sota les capçades,
el verd maragda de la molsa
endolcint les pedres...
però, jo, no sóc el mateix.


Han tornat les paraules
a sorgir a empentes del meu llapis,
sobre els fulls antics de la mateixa llibreta,
cercant ritmes impossibles
que les acostin al tacte de mel;
i han rodolat a velocitat de vertigen
per l'escala del temps,
per perdre's i confondre's
entre el passat, el futur i... el present;
però, no, jo no sóc el mateix.

Davant meu el camí per recórrer,
l'horitzó per obrir:
una tardor que s'acaba
i un hivern per descobrir.

No, no sóc el mateix;
ni trobo el mateix compàs
ni el mateix alè,
però donaré temps i ritme
als meus cabells blancs,
els donaré la pausa 
i l'espai suficient,
gaudiré amb ànsia
les espurnes del futur,
fet ja... cert i proper present.

FRASE CÉLEBRE (del 20 al 27 de junio)

(Frase célebre en honor de los ya exalumnos de la promoción del 99, Escola Brianxa)

"Adiós, ríos; adiós, fuentes; adiós regatos pequeños; adiós vista de mis ojos: no sé cuándo nos veremos."

Rosalía de Castro (una de tantos autores que hemos leído y algunos han estudiado)

Del poemari recull A LA MEVA LLIBRETA

XLV

També des de la platja de Salobreña, ... i no fa gaire! Reunió familiar de retrobament i memòria.



L'aigua s'aixeca en lleus onades
de comiat, i arrossega amb les pedres
els records d'una infantesa
viscuda amb ànima intensa.

El decorat no ha canviat gaire,
és el mateix guardat en la memòria.
Ara, però, me'l miro
vestit de cabells blancs,
i amb la fragilitat que carreguen
els anys viscuts.


Al meu voltant en falten,
varen marxar d'hora,
i trontolla la meva seguretat
d'adult en recordar-ho;
però també n'hi ha de nous,
entranyables somriures d'ulls blaus
que m'emocionen.

Vés a saber si n'hi haurà
una propera vegada,
si aleshores serem més
o... serem menys.
Les intenses vivències, però,
caldrà que siguin properes,
familiars, fregant la pell,
com ens ho varen ensenyar,
com han estat sempre.

FRASE CÉLEBRE (Del 14 al 20 de junio)

"Una vez terminado el juego, el rey y el peón vuelven a la misma caja."

Proverbio italiano.

Del poemari recull A LA MEVA LLIBRETA

XLIV

Agost de 2013. Filosofades, segurament al costat de la platja.


Com de relatiu és el pas del temps.
Ara, ancorat a la tarda,
no hi ha futur
perquè el present s'ha aturat.

Es pot viure,
gaudir-lo
o entristir-t'hi,
gairebé no notes el pas lent dels segons
abans no arribi el pas de les hores.



Hi ha però ocasions
que el rellotge no ha entomat 
encara la tarda
que el capvespre ja saluda.
El present, aleshores,
només és passat,
i el futur...
present a punt de viure.

Qui decideix una o l'altra opció?

Potser el present
mirant un futur
amb les referències 
del passat.