XLIVAgost de 2013. Filosofades, segurament al costat de la platja.
Com de relatiu és el pas del temps.
Ara, ancorat a la tarda,
no hi ha futur
perquè el present s'ha aturat.
Es pot viure,
gaudir-lo
o entristir-t'hi,
gairebé no notes el pas lent dels segons
abans no arribi el pas de les hores.
Hi ha però ocasions
que el rellotge no ha entomat
encara la tarda
que el capvespre ja saluda.
El present, aleshores,
només és passat,
i el futur...
present a punt de viure.Qui decideix una o l'altra opció?
Potser el present
mirant un futur
amb les referències
del passat.
Quim bona nit!
ResponderEliminarAquest cop m'ha costat entrar en el poema. Sembla un joc amb el temps, al ritme del autor, sense temps, sense limit... obert al temps i al espai...
Gracies per obrir el temps i fer-ho infinit. Abraçades grans. .
Et proso a prova!!! Però... sempre superes amb escreix qualsevol entrebanc!
ResponderEliminarAbraçades!