XLIII
Des de la sorra de la platja de Salobreña, capvespre per admirar i núvols a l'horitzó.
Els núvols dibuixen
imaginaris monstres d'urpes esmolades,
protagonistes de pel·lícules de por
o de malsons particulars;però també retallen la seva ombra
sobre un mar de calma humida,
sense onades,
absent de rínxols.
Amb camins tous
per caminar de la mà
d'un Morfeo familiar.
Les pedres són de gris,
com el plom de les penyores
que ens arraconen l'ànima,
ens corprenen i posen taxa
d'angoixa al nostre caminar lent.
Bona nit Quim!
ResponderEliminarAqui estic, vas llegint els teus poemes i seguint la teva creativitat, es aire fresc. Gracies.
Abraçades.
Hola! Sé que hi ets, que em segueixes, que hi ha qui repassi, un a un, els meus versos; i això m'ajuda a continuar dins el poema vital de l'escriure.
ResponderEliminarGràcies!