La torre de l’església de Tordera:
Avui, de la mà amable de mossèn Salvador i la Dolors Oliveres, he pogut
pujar al campanar de Tordera. Quantes vegades me l’he mirat des de l’ombra? No
sé comptar-les i, ara, afortunadament, ja no cal. Com jo, quants torderencs que
s’estimen el patrimoni del poble experimenten el mateix desig?
Em fan saber, i jo em presto a fer-ne ressò, que durant la segona quinzena
del mes d’agost es procedirà a fer una imprescindible neteja de l’escala de
cargol i les diferents dependències del campanar. Es necessiten mans voluntàries
que els ajudin a deixar aquest important bocí de patrimoni tal com es mereix.
Jo hi aniré, i tu?
TORRE, PAL DE PALLER:
Estiu,
balls a la plaça,
festes i gresques,
cadires esteses
a l’ombra vigilant.
Porta el ritme amb els peus
i viu intensament el temps,
com ho ha fet els darrers
anys,
mil… o més.
Hivern,
ombra allargassada
i retallada de gebre.
Com un rellotge de sol,
marca, a la plaça
i en lleu gir,
l’avanç de dia,
pas a pas:
ja sia de llebre
o de pardal.
A la llunyania, el Montseny
saluda amb els mocadors blancs
de la neu a la falda.
Què en fa de temps que es fan
confidències.
Primavera,
que pinta de verd tendre
els albers i les pollancres
de les ribes de la Tordera;
Des de la perspectiva del
pont de ferro,
assenyala,
amb un índex de fe potent i
segur,
la direcció de les pregàries.
I
Tardor
de viatges ocres
amb el vent, on comença el
dia.
El riu dibuixa de vidre el
seu camí
mentre la torre s’hi
emmiralla.
Amb fermesa, i sense descans,
les pedres, escales amunt,
ens acosten en espiral
la veu fosca de les campanes.
Avui
he gaudit d’un matí de patrimoni de la mà d’en Joan Bou. Entre d’altres
indrets, m’ha portat fins al mas de la Júlia. L’edificació és molt bonica, amb
una façana on trobem unes finestres precioses i un rellotge de sol; l’era també
es mereix una aturada. Després hem volgut visitar el molí de la Júlia, explotat
ja al segle XII pels monjos del monestir de Roca Rossa, i no ens han deixat,
millor dir, ens han fet fora. L’interès estava en preparar una sortida escolar
de patrimoni que inclogués el passeig fluvial, el molí del a Júlia, el plàtan
monumental i l’ermita de Sant Vicenç; però els camins antics estan tancats amb “pastors
elèctrics” per una hípica i ha estat impossible. Els nostres alumnes, futurs torderencs,
no podran conèixer aquest SEU patrimoni, i qui sap si aquest plàtan monumental
no desapareixerà sense que ens n’adonem.
