También en la preciosa ciudad de Zamora, y dentro de la ruta de peregrinaje camino a Santiago, encontré unos versos pegados a una piedra motivo suficiente para recorrer el Camino o, al menos, plantearse por qué se recorre. Me parecen valiosos, así que... aquí os los presento.
Bienvenida
"Escritor es quien se gana la vida escribiendo". A mi... solo me gusta escribir, ... necesito escribir. ¿Si me leen? Alguno hay que se aventura. ¿Eres tú uno de ellos?
jueves, 24 de agosto de 2017
POEMA VISUAL II
miércoles, 16 de agosto de 2017
POEMA VISUAL
Passejant per la ciutat de Zamora, just a la ruta compostelana, vaig trobar el següent poema de León Felipe. M'identico, és per ixò que no puc estar d'ensenyar-vos-ho:
miércoles, 2 de agosto de 2017
FOSC CONFIDENT D'OMBRA
Hi arriba el darrer! Sí, aquet poema que us presento és el darrer de la sèrie FOSC CONFIDENT D'OMBRA. REsum de significats, de les essències de tot el poemari. Ja sabeu: Gràcies per llegir-me i feu-ne bon ús.
10
Si
mires la gent,
fit
a fit,
cada
emoció tancada a la peixera dels ulls
escriu,
amb subratllats i cursives,
quès
i perquès;
tot
i que, descoberts,
només
puguis observar,
i
qui sap si reconèixer...
somriures febles,
rialles buides,
gests directes i
eixuts de noblesa,
posats sincers de
massa de pa,
angoixes indelebles...
o serenor pausada,
amablement
contagiosa,
curulla de calmes.
Si
mires les ombres,
i
a mi m’agrada mirar-les,
(deformes
algunes,
informes i
amorfes d’altres)
no
hi ha personalitats,
ni
ulls dictant les penses.
Pots
posar lliurement
la
lletra que vulguis a la música del món.
No
hi ha ni una nota
desafinada,
tot
és harmonia i color,
fins
i tot...
a
les més fosques.
viernes, 28 de julio de 2017
DE QUI ÉS EL PATRIMONI?
sábado, 22 de julio de 2017
FOSC CONFIDENT D'OMBRA
Anem avançant per acostar-nos al final de "les ombres". Us deixo aquí el nº9, escrit, com es pot apreciar, després de llegir diverses obres de Verne en un exercici de recuperar records infantils i relacionar-los amb la realitat de la veritable literatura universal, la de sempre.
9
Per
travessar el riu de la vida,
trepitjo
pedra
a pedra
Deia
Verne:
“Sense el tro
el llamp no
espanta,
malgrat que el
perill
no és al
soroll
sinó a la llum.”
Què
som?
¿Fermesa
de pedres,
llamps
de tarda,
acció
i braó;
o
efímeres ombres
de
èter suau,
més
soroll que força?
jueves, 13 de julio de 2017
TORRE, PAL DE PALLER
La torre de l’església de Tordera:
Avui, de la mà amable de mossèn Salvador i la Dolors Oliveres, he pogut
pujar al campanar de Tordera. Quantes vegades me l’he mirat des de l’ombra? No
sé comptar-les i, ara, afortunadament, ja no cal. Com jo, quants torderencs que
s’estimen el patrimoni del poble experimenten el mateix desig?
Em fan saber, i jo em presto a fer-ne ressò, que durant la segona quinzena
del mes d’agost es procedirà a fer una imprescindible neteja de l’escala de
cargol i les diferents dependències del campanar. Es necessiten mans voluntàries
que els ajudin a deixar aquest important bocí de patrimoni tal com es mereix.
Jo hi aniré, i tu?
TORRE, PAL DE PALLER:
Estiu,
balls a la plaça,
festes i gresques,
cadires esteses
a l’ombra vigilant.
Porta el ritme amb els peus
i viu intensament el temps,
com ho ha fet els darrers
anys,
mil… o més.
ombra allargassada
i retallada de gebre.
Com un rellotge de sol,
marca, a la plaça
i en lleu gir,
l’avanç de dia,
pas a pas:
ja sia de llebre
o de pardal.
saluda amb els mocadors blancs
de la neu a la falda.
Què en fa de temps que es fan
confidències.
Primavera,
que pinta de verd tendre
de les ribes de la Tordera;
Des de la perspectiva del
pont de ferro,
assenyala,
amb un índex de fe potent i
segur,
la direcció de les pregàries.
I
de viatges ocres
amb el vent, on comença el
dia.
El riu dibuixa de vidre el
seu camí
mentre la torre s’hi
emmiralla.
Amb fermesa, i sense descans,
les pedres, escales amunt,
ens acosten en espiral
la veu fosca de les campanes.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
