Un pentagrama
de
temps i d’espai perduts en la història,
(amb un compàs de mesura
variable segons el poble)
Això és el meu riu:
música
d’originals instants
on
els joncs i les canyes
marquen
ritme.
Els meandres enjogassats
recargolen
el seu destí
dibuixant
en la llera
somnis
de volutes de fum
exhalant
el seu perfum
de
caprici
per
entre el verd de ribera.
La
primavera exuberant
ens
presenta els “alegros”
de
Vivaldis impersonals,
mentre,
nosaltres,
els
mortals, des de la riba,
admirem
el dibuix
fet
per les notes a la sorra.
Un
“pianíssimo” estival
eixuga
tota nota
deixant
el silenci com a solista
del
concert.
Arriba
la tardor,
i
l’hivern,
i
totes alhora,
les
notes, ja descansades,
recuperen
assenyades
les
impossibles tonades
de
l’aigua als meus peus.
Concert
del meu riu
arran
del meu poble,
no
deixis que t’enyori!
No hay comentarios:
Publicar un comentario