Soroll
de mercat,
de
llengües que s’entrecreuen,
com
les mans,
amb
contacte subtil,
lleugerament
prudent,
perquè
la desconeixença em fa por
i
no cal donar facilitats
al
món
per
conèixer les meves
debilitats.
Un
crida el color verd,
mentre
altre suposa
que
a tothom importa
i
interessa
que
el vermell és més sofert,
que
cal ser alegre
i
posar color a la vida.
Mentre
tant, el mercat intens continua
desgranant
les hores,
com
qui deixa passar el seu destí,
davant
de casa
i
se’l mira seriosament
però
de lluny,
sense
gosar
agafar-lo
de les mans i cridar-li,
(amb
crit desesperat)
que
ell no és l’amo,
que
no pot seguir
decidint
qui,
com i què
s’ha
de fer.
Agafaré
jo les meves brides?
No hay comentarios:
Publicar un comentario