Terra negra i llum aclucant-me els ulls:pampallugues enjogassades
de sol intens
s'amaguen, trapelles,
entre les fulles dels faigs,
per enfosquir camins de segles
que han recorregut versos,
llegendes,
relats i cançons.
Em corprèn el silenci
trencat, només,
per la veu dels ocells
fent-se confidències eternes
per les branques.
Fageda, regala'm la calma,
fitxa'm a l'ànima la teva pau;
que l'enyor em faci tornar.
Hola Quim
ResponderEliminarHe llegit el teu escrit, he posat música tranquil-la d’aquesta “ Relaxation Meditation Yoga Music” he tancat els ulls i he deixat que la meva ment camines per la Fageda :
“Regala’m la calma
fitxa’m a l’ànima la teva pau”
Joaquin t’he tingut present en el cami. Gracies per la bellesa dels teus escrits. Una abraçada gran.
La sort que tenim és que tots dos hem compartit el mateix espai, hem trepitjat la seva catifa de fulles atenuant el ressò; hem restat en silenci, atrapats per la seva màgia. Sí, tu també has assaborit la seva pau.
ResponderEliminarUna abraçada.