Recupero el poemari recull de allò que he escrit i va d'un arxiu a un altre sense massa destí ni orígen, abans no comenci a mostrar-vos d'altres poemaris sencers, a manera d'exercici de recuperació i ordre, que és, al cap i a la fi, l'objectiu del poemari batibull MALENDREÇOS. La sèrie es deia POEMES ESTACIONALS, i aquest n'és el primer, dies de anyorades tempestes, segur que la culpa de portar-ho aquí la té aquesta maleïda calor!
Ploren
les fulles dels arbres
una
pluja fina i persistent
que
fa hores es regala
pel
jardí.
Els
sons són rítmics, humidament rítmics,
apaivagats
i lacònics,
filtrats
i reduïts a la mínima expressió
per
l’art i la màgia
d’una
tardorenca son
capaç
de filtrar-se per l’últim dels meus racons.
Apressadament
voldria
fer
marxar la pluja lenta i fina,
el
llevant esperat,
el
ritme cansat
de
cada gota recollida
en
els grocs, els ocres i els vermells,
perquè
no és aquest el ritme que desitjo.
La
llum sobtada,
el
tro tremolós,
la
rauxa esverada
de
l’aigua,
a
batzegades,
caient
a sobre meu
i fent cau i net en cervell cansat,
en
pensa esgotada,
en
reflexió recargolada,
una
i altra volta,
al
voltant d’un desig.
Bones Quim !
ResponderEliminar"la rauxa esverada
de l'aigua...
caient a sobre meu
i fent cau i net en cervell cansat,"
M'agrada molt. Gracies per la teva reflexió recargolada....Abraçades grans.