MALENDREÇOS

Tema poètic etern: el pas del temps i l'efímer moment que arriba i no es queda; passa de llarg i no deixa rastre, només un breu esporneig apressat en el record. 
Aquest és el tercer i últim dels poemes estacionals.



54

III

Has vist la llum com avança?

 

¿Has vist com les hores

s’empenyen rellotge enllà,

i matina més l’albada

que ahir?

Llueix el verd

i, com aigua d’ànsia,

és mantell i flassada,

per una natura fredolica

acabada de desvetllar.

Aquí hi ha un groc,

més enllà un blau intens;

a la seva dreta,

esquitxen la monotonia

tot de fúcsies divertits;

i un vermell,

i un altre groc

però menys despert;

i el tapís guarnit de vida

esdevé,

que no hi era,

màgia subtil i efímera

en les mans d’aquest...

apressat temps

que s’apassiona per córrer

...vés a saber perquè.