DOMINIO LÉXICO (4)

Sigo con la idea de que vale la pena haceros llegar la originalidad (eufemismo para evitar la palabra disparate) con la que algunos de mis alumnos rellenan el espacio que en los controles periódicos dedicamos al VOCABULARIO:

De entre los recordados con el cariño de la memoria os propongo:
Ciénaga: La casa de Srhek.
Orégano: Pez con forma de aceituna.
Taxidermista: Hombre que tiene dos profesiones, es taxista y dermatólogo.
Jilguero: árbol de los jigos. 

 Recogidos recientemente:

Latifundista: Gente que extiende el latín.

Hondureño: persona que vive en Huesca.

Seto: Hongo de la montaña.

        Planta que hace setas y crece en el bosque.

Equitación: Deporte que se practica con unas espadas (¿quizás subido a un caballo?)

Piara: Carretera que le da toda la vuelta al pueblo. (¿Recorrida por un montón de cerdos?)

         Marca de atún (¡que no, que es de paté!)

Extraídos del léxico cinematográfico:

Plató: Recipiente ondo (la falta de ortografía es gratis) para poner la comida y comérsela.

Doblar:   Partir por la mitad una cosa (que se pueda) pero sin romperla.

             Hacer dos veces lo mismo.

             Hacer dos personajes a la vez.

Extra:  Actor que forma parte del decorado.
           Personaje que sale para decorar.

Hoy mismo, ampliando vocabulario sobre oficios que tienden a desaparecer:

Curtidor: Se conoce como curtidor al que hace curtinas.

Cerero: Se sabía sobradamente que cerero era el que recogía cera; pero, hablando de cera se me ocurre preguntarles de dónde sale;  las respuestas no tienen desperdicio.

- ¡Hombre! -comenta un alumno- ¡de dónde va a salir, pues de las orejas!

Enseguida un compañero interviene con cara de saber mucho más que los demás.

- Pero, ¿qué dices? ¡Pareces tonto! ¡¡Sale de los gusanos de cera!!

Otro día... más. Prometo seguir coleccionándolos.

Tacte de mel

(Poema número 13 )

Tacte de mel

de l’aigua calma del port.

Quasi tova,

com si podés submergir en ella

les meves mans

i després de jugar

nedant amb els dits

adonar-me’n que no m’he mullat.

Tanco els ulls

perquè les mans soles parlen

i em porten records del passat

atrapats a les pedres

del trencaonades.

Ja no és la llum,

dibuixant els colors

en l’oli confós de les barques,

Ja no és l’olor,

acostant-me la brea

i l’oreig de l’aigua salada,

és el tacte,

són les mans les que parlen

i, indiscretes,

reviuen passats humits

dansant...

al mateix ritme que ballen les barques.

QUINITO 2, NOUS CAPÍTOLS

Ja han passat les dues setmanes de rigor, per la qual cosa ja toca regalar-vos un nou capítol de la segona part de Quinito. 

Avui he anat a l'escola Pilar Mestres de la Roca del Valles, una altra vegada el regal del contacte amb els lectors carregats de curiositats. M'ha acompanyat en Miquel Rabert, l'il.lustrador; he de dir que les sortides amb ell es fan més entretingudes i divertides, malgrat que la crisi ens posi cada vegada més difícil la coincidència. Amb l'escola de la Roca ja porto set escoles recorregudes, un grapat d'ulls divertits i curiosos, un grapat de preguntes, de somriures, de boques obertes, sempre atentes, davant la història. Es per a ells, per aquesta mainada il.lusionada, per qui penjo els nous capítols del personatge de Quinito que l'editorial no troba el moment de publicar. Espero que s'assebenti del número de visites que rep el blog, potser així s'adoni que hi ha mainada interessada en saber com continuen les aventures del nen entremaliat.

Amb el nou capitol de Quinito, també us penjo un capítol nou (el capítol 9) de Pèsols, la novel.la per entregues que us faig arribar des que vaig començar amb el blog.

Ja que aquesta setmana ens ha nevat a tots, les fotografies que acompanyen l'entrada no podien ser d'altra cosa que de neu.

Espero que en gaudiu i, com sempre us dic, gràcies per llegir-me.

Tacte de llençols

(Poema nº12)

Comprovant la tibantor,

a la qual he sotmès 

(en fer el llit)

els meus llençols,

recorro una a una

les seves fibres impossibles.

Em parlen.

Encara comenten

temps familiars i propers

a l’estretor de l’armari,

forçats,

marcant doblecs que perdran de dia

i tornaran a rebregar de nit.

Frescs d’estiu xafogós

i humit,

o

vestint d’esgarrifances

la meva pell d’hivern.

Sempre

afamats devoradors

de l’ànsia

que viu en la meva pell cansada

quan, acabada la jornada,

sent imprescindible

l’arribada d’un punt i part.

D'esquenes a la llum

(poema setmanal nº11)

 

D’esquenes a la llum

i amb els ulls clucs,

sense més eina per conèixer

el món

que les meves mans,

deixo parlar el tou dels dits:

que m’expliquin indiscrets

què de sentiments hi ha

en el senzill gest

d’un palp.

Un full

rera un altre full,

un vers

seguit d’un altre.

Passaré els dits

llegint en els seus records

retalls de la meva vida

guardats únicament

a la memòria del tacte.

AUCTORITAS

El passat dissabte 27 de febrer, tal com ho havíem programat, vàrem estrenar l’obra AUCTORITAS al teatre Clavé. El procés de l’obra va començar la primavera de 2009, a partir del treball sobre l’autoritat desenvolupat durant la celebració del cinquantenari de l’escola BRIANXA. Vaig escriure l’obra durant la setmana Santa, després la vàrem llegir a l’aula (aleshores de tercer) es va fer el càsting i, ja per l’estiu, vàrem repartir els papers. A partir de setembre començarem a assajar durant dues hores setmanals (dilluns i divendres).

La seva representació en dues sessions va posar el punt i final a tot el procés. Espero poder-vos ensenyar fotografies de l’esdeveniment. Us poso algun enllaç on es recull informació sobre la representació. 

Informació de Ràdio Tordera:
http://www.radiotordera.cat/wordpress/?p=10068