Tacte
de mel
de
l’aigua calma del port.
Quasi
tova,
com
si podés submergir en ella
les
meves mans
i
després de jugar
nedant
amb els dits
adonar-me’n
que no m’he mullat.
perquè
les mans soles parlen
i
em porten records del passat
atrapats
a les pedres
del
trencaonades.
Ja
no és la llum,
dibuixant
els colors
en
l’oli confós de les barques,
Ja
no és l’olor,
acostant-me
la brea
i
l’oreig de l’aigua salada,
és
el tacte,
i,
indiscretes,
reviuen
passats humits
dansant...
al
mateix ritme que ballen les barques.
No hay comentarios:
Publicar un comentario