El
tacte de la sal a la pell
una
tarda d’oratge
a
la platja.
Punxa.
Els
records d’una infantesa,
perduda
i ja llunyana,
quan,
amb el sol a l’esquena,
deixava
caure la sorra,
gra
a gra,
de
les meves mans
a
l’aigua.
Vermell
de sol i sal
deixo
jugar amb els meus cabells
la
llum de la tarda.
L’oreig
de la mar
em
torna a cau d’orella
memòries
de sempre,
(qui
sap si noves unes
o conegudes d’altres)
de vespres enjogassat
o conegudes d’altres)
de vespres enjogassat
esperant
el descans i la calma.
Les
galtes s’esveren,
el roig m’acompanya,
els sons són propers
... la veu
descansa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario