CATIFES DE PRIMAVERA

Pels alumnes de quart d’ESO de l’escola Brianxa, ens queden just tres setmanes per posar en escena una nova obra de teatre: CATIFES DE PRIMAVERA.

Com en les darreres sis ocasions, és feina de gairebé dos cursos: comencem a llegir i treballar el text quan els alumnes fan tercer d’ESO, l’assagem quan comencen quart i la posem en escena a mig segon trimestre. Ara, ja prop el final del “trajecte”, només ens queda creuar els dits, confiar en l’estudi de les actrius i els actors, i pregar que el públic sigui condescendent i comprensiu; poca cosa més podem fer.

Que com estan el alumnes? Només pensar en el vestuari els tremolen les mans, ja no dic la veu; però poden estar satisfets: han fet una bona feina conjunta, un bon projecte assolit amb molt esforç i moltes hores, no només dels matins de dijous de 8 a 9, sinó també totes les tardes, fredes tardes de dilluns de 5 a 6.

Des d’aquí el meu agraïment per aquest MEU CURS, que m’ha ajudat a donar forma a una primera idea, la que, veient una foto antiga de les catifes de corpus de Tordera, em va dir xiuxiuejant, amb una veu suau i arran de terra... “Ajuda’ns! Cal que el poble conegui la bella memòria ancorada a les ja desaparegudes llambordes dels carrers més antics”.

DES D'ÀGER (de malendreços)

A Àger, reunits en família, i quan l'escalfor omple el cors i tens la calma i la serenor més propera a l'esperit, varen fer un breu passeig per uns cingles fins a una ermita, la Mare de Déu de la Pertusa: petita fita amb entranyable companyia.

85

DES D’ÀGER

Lluïssors a l’aigua,

on els cingles s’emmirallen,

porucs,

enfits de vertigen.

Dalt del bacó més alt,

apilaren pedres a cop de fe

fins a esculpir una lleu ermita,

breu d’espai,

però extensa de temps

que, ja lluny de significats,

encara grimpa i ens fa grimpar.

L’anhel d’arribar-hi,

l’ànsia per superar-se,

empeny les cames amunt,

i més amunt,

prop on les pregàries

varen prometre triomfs

al mig de vides buides.

Avui,

els de sempre,

sense promeses ni penyores,

pugem lliures els cingles

fins al cim;

i, des de dalt

mirem en pau l’horitzó;

sense promeses,

coneixedors de que el futur

no té més condicions

que les que escriguin,

cansades,

les nostres passes.

MALENDREÇOS

Darrer poema de la sèrie sobre l'entorn de Sanabria. Sí, jo també em pregunto sovint perquè en castellà, quan normalment escric la poesia en català, i no tinc resposta; potser... que la poesia s'escriu amb emoció, i tant se'n dóna amb quina llengua. 

84

¡Qué despedida!

Los robles y los fresnos,

salían al camino
y, con pañuelos de melancolía,
ponían punto y final
a siete días
de naturaleza intensa,
silencio y tiempo.

En los huecos de los castaños
hacen ecos las palabras,
mientras las ramas de los carballos,
con una danza imposible,
nos dicen adiós.

En el recuerdo queda la pausa,
el frío inaudito
de un desconocido agosto

y un montón de viandas
con el mismo apellido
(de Sanabria, sanabrés)
ya parte de nuestro pasado,
e ingrediente seguro
del recuerdo más exquisito.

DOMINIO LÉXICO 28

Pues sí, una nueva entrega de DOMINIO LÉXICO, y ya van 28. Una nueva colección de las respuestas disparatadas de mis alumnos, en el apartado de vocabulario, de mis controles de clase. Algunos incluso la echaban de menos.

BORDAR:

• Coser el borde.

JAIMA: (tienda árabe en el desierto)

• La gente de Jamaica.

YERNO:

• Espacio cultivable. (¿qué suegro no piensa eso?)

SAETA:

• Hongo que habita en los bosques y que se puede comer.

PERCUTOR:

• El que manda en una tribu.

HÁBITO:

• Donde vive una persona. (Lógica aplastante)

COLECTIVO DE SARDINA:

• Lata (Hay quién solo ve las sardinas en la lata, como hay quien solo ve los pollos dando vueltas cen el asador)

MIRLO:

• Tipo de pescado. (que canta de maravilla)

ZARPAR:

• Agarrarse (El alumno usa el recuerdo de zarpa)

ERUDITO:

• El que hereda tus pertenencias.

GORGUERA: (Adorno del cuello que se hacía con lienzo plegado - RAE)

• Un pájaro.

MALENDREÇOS

Era un dels principals objectius del viatge: el centre d'interpretació del llop ibèric. Ens ha impressionat, l'exposició de materials, l'explicació dels tècnics i... la visió del llop en "semillibertat".

83

LOBO

Con ojos inteligentes,

del color de la miel,

miran sin miedo más allá de la valla,

donde los admiramos,

cargados de prejuicios.

¿El observado,

seguro y fuerte,

o el observador,

temeroso y admirado

al otro lado de la protección?

Y la fiera,

¿ de qué lado está?

MALENDREÇOS

Travessar la frontera amb Portugal des de Sanabria no és esforç: és com passar d'una banda d'una ratlla a l'altra. Tot i que el paisatge i la seva gent sigui una altra, els escalfa el mateix sol, els glaça la mateixa boira i els estreny el mateix oblit.

82

CASTAÑOS

En Montesinho,
los castaños esperan el otoño
plantados en hileras.

De gala, uniformados,
condecorados con las medallas
de los erizos,
sombrean la tierra labrada,
seca, austera,
acostumbrada a sufrir.

Sus gentes,
los que sombrean bajo sus ramas
los recuerdos,
son escuetos y enjutos;
y, aunque el sufrir les borró
el recuerdo de la última sonrisa,
te reciben a dos manos;
manos de esfuerzo,
sucias de tierra, miel y castañas,
cabras y queso.