QUÈ M'ARROSSEGA A TU?

Mal de mar.
Mareig als polses,
sal a la boca
i els llavis...
tallats per l'aire humit de la tarda.


Les ànsies que a tu em porten
no m'expliquen per què et necessito,
no em diuen quina estranya força
cap a tu m'empeny,
no precisen raons amagades
que mouen el meu esperit
vers el blau.


Potser en altres vides
les escates cobrien la meva pell,

o les plomes humides
eren feina diària.


Potser la xarxa
tallava, dia a dia,
les meves mans
mentre els rems
allargassaven els meus braços 
i eren les meves espatlles
raspats escàlems
on girava la força del treball.

A la ciutat 
espero, en tombar la cantonada,
veure el teu blau
presidir el meu paisatge;
busco darrera la muntanya
un horitzó guia; 
i, als meus somnis,
paro quiet l'orella
per deixar-me bressolar
ondulat per la teva veu.

UN I ALTRE MAR, POLS A POLS

Entre dos mars em trobo:

el meu dins, profund i fosc,
que necessita la teva llum,
el teu alè;
és un mar sense més vida
que el teu record,
però no té onades,
no té formes, no té paisatges,


no el belluga més aire
que la teva memòria.
Submergir-me
és conèixer les meves absències,
les meves mancances,
les meves pobreses.
Cada braçada pel seu fons
és un pas més vers el no res.
A tu, en canvi,
et presideix la força, el braó,
el moviment, la claror, l'ànim;
no cal més esforç que conèixer-te
per respirar vida,
vigor en cada gota.


Deixa'm restar a prop,
deixa'm encomanar-me de tu
per sentir onejar les idees,
recorrent-te,
arribant a tot.

LES ONES AL CEL DE LA MUNTANYA

Mariner de terra endins
que, allunyat de cos,
sents salat l'esperit
i mastegues grans de sorra
en parlar.


Llop de mar
sense bosc per udolar
que no entén què l'atrau,
què l'arrossega prop teu, 
a la teva llera.







Pell adobada
a l'aire de la muntanya
no a l'oreig de la teva sal,
amb el mateix color,
mateixes línies i mateixes marques.






Amb el cor curull d'aventura
i cercant entre muntanyes
l'horitzó desconegut,
remes amb bastó corb
inquietuds a l'ànima
per trobar raons
a la teva salada enyorança.

GRANS MULTIFORMES

Un sorral de neguits
omple el meu rellotge antic
amb grans de colors i formes
que recorda la teva platja.








Uns petits, blanc polsim
que per tot penetra i no marxa;
altres més gruixuts
que esdevindran també minúsculs
amb temps i baralles;

també hi ha còdols,
ombres fermament fixades,
caldrà temps
per poder-se transformar.


Voldria imitar-te,
arran de platja,
on l'ona trenca,
que s'emporta sense classificar
pols i miques i de més grans,
per oblidar-los més enllà.

PRESENTACIÓ DE "QUINITO..., UN NOU CURS!"

Benvolguts lectors, ja és definitiu. El proper divendres 8 de juny presento el nou llibre a la Biblioteca de Tordera. Des d'aquí el meu agraïment a la gent que ho ha fet possible. Aquesta és la invitació que l'Editorial BARCANOVA ha preparat:

PINS ARROGANTS

Pentinats amb clenxa i cap el darrere,
els pins s'aboquen al teu mirall
alhora que la brisa retoca els darrers rínxols
per preparar la cerimònia de la vostra unió.






Verds que lluen al sol
decoren la costa espadada,
tallada amb el ganivet 
del temps i el teu esforç.







La cinglera on s'apleguen
tot de pins presumits
recull veus que besen
el teu espill de calmes.




El penya-segat es fon amb tu,
amb els mateixos desigs:
mantenir unió eterna
sense vendre el seu regust
ni l'aroma del sol
quan escalfa la pinassa.